Es tractava d'un home de 27 anys d'edat, que havia sofert una pneumònia sent nen i que no era fumador, ni tenia hàbit etílic. Estava diagnosticat d'asma bronquial extrínsec i rinoconjuntivitis al·lèrgica amb hipersensibilitat a gramínies i a olivera. Necessitava de corticoides inhalats de manera esporàdica. Després d'un esforç físic important (sortir de portant en una processó durant unes festes locals i haver dormit molt poc) en l'estiu de 2003 va començar amb dolor en el hemitórax dret que a vegades se li irradiava al membre superior dret i que augmentava amb la inspiració profunda. Posteriorment li va aparèixer febre i sensació disneica pel que va acudir a urgències de l'hospital. En l'exploració clínica de l'ingrés se li va trobar mal estat general i una lesió en fase cicatricial en la paret de l'abdomen que podia correspondre a un botó. El murmuri vesicular estava disminuït en la base dreta. Les exploracions cardíaca i neurològica van ser normals. No hi havia organomegalias.
Va presentar leucocitosis (des de 12.000 /mm cúbic fins a 18.700/mm cúbic) amb neutrofilia, estant la resta de paràmetres hematològics en límits normals. No hi havia eosinofília. La creatinina li va ascendir durant l'ingrés a 1,6 mg/dl i la urea a 61 mg/dl Altres valors bioquímics van ser: bilirubina total: 2,19 mg/dl, fracció directa: 1,33 mg/dl, LDH: 687 UI/l, GOT: 61 UI/l; GPT: 111 UI/l, GGT: 521 UI/l, fosfatasa alcalina 509 UI/l. La velocitat de sedimentació va arribar a estar en 71 mm en la primera hora. La serologia per a VIH i per als virus B i C de l'hepatitis van ser negatives. Es van realitzar hemocultivos seriats que van resultar ser positius per a Staphylococcus aureusmeticilín sensible.
La ecocardiografía transtorácica va mostrar imatges normals sense vessament pericardíac. Als deu dies d'estar ingressat li va aparèixer una lesió eritematosa i calenta a la regió paraesternal dreta que desapareixia a la dígitopresión i que tenia uns 5 x 5 cm. Es va aspirar líquid de la lesió el cultiu de la qual va ser també positiu per a S. aureus meticilín sensible. L'ecografia d'abdomen va ser normal. En el TAC de tòrax hi havia un vessament pleural esquerre amb prominència intersticial. Es van objectivar tres petites imatges nodulars en lòbul superior dret, lòbul superior esquerre i una altra de localització subpleural de grandària menor a un centímetre compatibles amb petits abscessos estafilocócicos Fig. 1). El TAC d'abdomen va ser normal, sense presència d'adenopaties ni líquid en cavitat lliure. La gammagrafia òssia mostrava activitat osteogènica intensament augmentada a nivell de l'articulació esternal compatible amb artritis a aquest nivell. Se li va practicar una RMN de l'estèrnum. Existia captació de gadolini en l'articulació del manubrio amb el cos esternal, estenent-se la captació fins a la meitat del manubrio i el terç proximal del cos esternal, amb augment de grandària i captació així mateix dels teixits tous adjacents, tant anteriors com posteriors. Aquestes troballes eren compatibles amb artritis a aquest nivell i molt suggeridors de osteomielitis. No hi havia signes de destrucció òssia. L'evolució clínica del quadre va ser bona amb tractament antibiòtic consistent en cloxacilina intravenosa (IV) durant 15 dies a dosis de 2 g/ 6 hores i gentamicina IV durant 7 dies a dosis de 5 mg/kg/24 hores. En cap moment de l'evolució va necessitar vigilància intensiva. Posteriorment es va prosseguir amb tractament oral a base de rifampicina (dosi de 600 mg/24 h) i levofloxacino (dosi de 500 mg, cada 24 h) durant dos mesos. La lesió dèrmica paraesternal va trigar cinc setmanes a desaparèixer. Per a descartar que existís una immunodeficiència primària se li va practicar un despistaje amb els resultats següents: nivells de complement, subpoblaciones i marcadors limfocitaris, capacitat oxidativa de granulòcits i funcionalitat limfocitària normals (aquesta última amb expressió de marcadors d'activació en resposta a diferents estímuls). Nivells protectors per a IgG específica enfront de toxoide tetànic, Haemophilus By polisacàrid capsular de pneumococ. Nivells lleugerament elevats de IgE i IgG4 amb normalitat en la resta d'immunoglobulines i de subclasses de IgG (IgE = 170 UI/l, rang normal: 0-100 UI/l; Ig G4 = 3.910 mg/l, rang de normalitat: 80-1.400 mg/l). No es van poder avaluar els títols de isohemaglutininas per falta de mostres. Aquest estudi va ser realitzat estant el pacient d'alta i als dos mesos del començament de la malaltia.