Home de 44 anys amb malaltia de Crohn diagnosticat 15 anys abans, que ingressa en el servei de Cirurgia General per un quadre de dolor abdominal i diarrea d'una setmana d'evolució, compatible amb un brot de la seva malaltia. En tractament domiciliari amb corticoides i mesalazina, el pacient és portador d'una ileostomia des de fa 2 anys després de realitzar-li una colectomia subtotal, amb monyó rectal tancat arran d'un brot de la seva malaltia. Prèviament se li havien realitzat diverses operacions resectivas com l'extirpació dels últims 40 centímetres d'ili, vàlvula ileocecal i cec, després d'una perforació ileocecal, així com altres intervencions per fístula anal amb abscés en gluti, per al seu drenatge corresponent. Durant l'ingrés actual desenvolupa una infecció perianal polimicrobiana resistent al tractament mèdic amb antibiòtics, per la qual cosa és sotmès a una intervenció quirúrgica en la qual se li realitza una amputació abdominoperineal, ressecant-li el recte. L'evolució en el postoperatori transcorre sense complicacions fins que en el desè dia sofreix una convulsió tònic-clònica generalitzada de 3 minuts de durada, sense incontinència d'esfínters. Li és realitzada una bioquímica general en la qual destaca un calci corregit per l'albúmina de 8,42 mg/dl (rn: 8,7-10,6), K 2,6 mg/dl (rn: 3,6-4,9), albúmina 2.5 mg/dl (rn 4-5,2), glucosa i sodi dins dels valors de referència. Posteriorment se li realitza un TAC cranial en el qual no s'aprecien anormalitats. Presenta un electrocardiograma del dia de l'ingrés amb un ritme sinusal normal a 79 lpm, sense allargament de l'espai QT ni PR. Als dos dies presenta de nou una convulsió tònic-clònica, generalitzada d'un minut de durada. Després de ser valorat pel Servei de Neurologia se li realitza un electroencefalograma que resulta ser un traçat sense troballes patològiques i s'inicia tractament amb carbamacepina. Davant la persistència de les convulsions de les mateixes característiques malgrat el tractament mèdic, se li realitza un registre electroencefalográfico de 24 hores de durada en el qual no s'evidencien alteracions. Atès que el pacient presenta dades de deshidratació i desnutrició, així com disminució de la ingesta i astènia, realitzen una interconsulta a la Unitat de Nutrició, per a valoració de suport nutricional en cas necessari.
En l'interrogatori dirigit, refereix parestèsies en membres inferiors que últimament percep més com a pruïja intensa, sense una altra simptomatologia. Així mateix, refereix que ha presentat 3 episodis convulsius de característiques similars als actuals des de fa 5 mesos, sense repercussió clínica posterior, consultant en una ocasió en el Servei d'Urgències, on a l'ésser el primer episodi convulsiu, no va ser pautat tractament antiepilèptic.
A l'exploració el pacient pes 55,1 kg, i talla 172 centímetres (IMC 18,63 kg/m²). Refereix una pèrdua de 7 kg de pes en els últims 6 mesos el que suposa un índex d'aprimament/temps de 15,23%, que implica una desnutrició de grau sever. En l'exploració s'objectiva una deshidratació cutani-mucosa lleu i una disminució moderada de massa grassa i muscular, que posteriorment es va diagnosticar com a malnutrició energètic-proteica mixta de grau moderat, segons els paràmetres antropomètrics i bioquímicos de la valoració nutricional clàssica. La resta de l'exploració física era normal, no presentant signes clínics d'hipocalcèmia ni hipomagnesemia com el signe de Trosseau, signe de Chovstek, espasmes musculars, tremolor ni hiporreflexia tendinosa.
En realitzar-li la història dietètica dels mesos previs a l'ingrés es va veure que havia presentat una ingesta calòrica insuficient per a les seves necessitats i que a més era deficitària en determinats grups d'aliments com a lactis, fruites, verdures i carns vermelles.
Davant l'existència de deshidratació amb balanços hídrics negatius a causa d'un elevat dèbit de la ileostomia, i xifres baixes d'electròlits en sang s'inicia tractament monitorat per via parenteral, per a reposició de volum, electròlits, i altres micronutrients, entre ells fòsfor i magnesi. Prèviament es va realitzar una extracció de sang per a la determinació d'aquests micronutrients davant la sospita d'un possible dèficit. Aquest mateix dia el pacient sofreix una convulsió similar a les prèvies. En l'analítica realitzada presenta un magnesi de 0,76 mg/dl (rn: 2,40-5,40) amb un fòsfor, calci, potassi i sodi dins dels valors de referència. Es pauta una perfusió amb altes dosis de sulfat de magnesi amb la progressiva normalització dels seus nivells en sang, sent suficient per al tractament de manteniment l'aportació de lactat de magnesi en altes dosis per via oral, com a tractament de manteniment. Després d'estabilitzar les xifres amb aportació via oral, se li retira la medicació antiepilèptica, no apareixent més episodis de convulsions.