Home de 48 anys que va ser remès feia 9 anys per proteïnúria. Presentava hipertensió arterial de 2 anys d'evolució en tractament amb amlodipino, atenolol i irbesartán des de feia anys. En l'estudi general destacava: proteïnúria 1200 mg/dia, 448 hematies/μl en sediment, creatinina 1,05 mg/dl i immunologia negativa. En la biòpsia renal: 5-10 glomérulos sense celularidad cridanera, sense exsudació, 2-4 glomérulos amb esclerosi completa, discrets infiltrats crònics linfomonocitarios en interstici, sense afectació vascular, sense atròfia tubular; en la inmunofluorescencia dipòsits d'immunoglobulina IgM de distribució focal i segmentària en 10 glomérulos, amb intensitat + i ++ en regió mesangial. Va ser orientat com glomeruloesclerosis focal i segmentària afegint ramipril 2,5-5 mg/dia, observant reducció de proteïnúria a <400 mg/dia. Fa 3 anys sofreix increment de la proteïnúria 1,6 g/dia, albuminuria 895 mg/dia i 250 hematies/μl, amb normoalbuminemia i edemes. Es va assajar tractament amb prednisona i ciclofosfamida, amb descens de proteïnúria després de 7 mesos de tractament fins a 1,1 g/dia, però amb feblesa en musculatura proximal que va ser interpretada com a miopatia per esteroides. Es va suspendre la prednisona i es va canviar per micofenolato de mofetilo 1 g/dia i es va retirar amlodipino per la seva possible influència sobre els edemes, afegint 12,5 mg de hidroclorotiazida per mal control tensional. Als 2 mesos es va suspendre el micofenolato per manifestar el pacient cansament important que atribuïa a aquest fàrmac. Es va iniciar llavors ciclosporina A a dosi de 150 mg/dia (1,9 mg/kg/dia) amb bona tolerància inicial (nivells 67,8 ng/ml). Als 2 mesos el pacient va consultar per dolor en mama esquerra acompanyat de nòdul retroareolar sensible al tacte, de la grandària d'una castanya. Es va suspendre ciclosporina A, es va realitzar mamografia i ecografia, trobant increment glandular sense signes de malignitat, per la qual cosa es va interpretar com a hiperplàsia glandular relacionada amb medicació. Vuit mesos després es va introduir tacrolimus (6 mg/dia inicials amb reducció posterior a 4-5 mg/dia amb nivells <8 ng/ml). Als 2 mesos va acudir el pacient amb nou dolor mamari esquerre, per la qual cosa va suspendre en presentar proteïnúria <250 mg/dia. En l'última revisió 5 mesos més tard la proteïnúria havia ascendit a 650 mg/dia i havia cedit el creixement glandular, deixant-lo en tractament amb doxazosina, atenolol, irbesartán i ramipril.