T. I. és una dona de 38 anys que va arribar a la nostra unitat, derivada des de la unitat de cremats d'un altre centre hospitalari de Barcelona, per un quadre psicòtic. La pacient va sofrir cremades després d'un incendi en el seu domicili que van precisar un mes d'ingrés en aquesta unitat.
La pacient no referia antecedents personals ni familiars de malaltia mental. Així mateix va negar consum de tòxics. Com a antecedents somàtics únicament destacaven: part per cesària fa cinc mesos, infecció de la ferida quirúrgica; i cremades de segon i tercer grau per l'esmentat incendi.
En la psicobiografía de la pacient destacava que era natural de Casablanca (el Marroc) i la sisena de nou germans (5 homes i 4 dones). Va estar escolaritzada fins als vint anys amb bon rendiment (col·legi i liceu, més 2 anys de formació complementària). L'ajust soci-laboral al seu país era correcte (diverses ocupacions temporals com a hostessa, dependenta, monitora d'esport, etc.). Es va casar al seu país fa un any i mig per acord familiar (abans mai havia tingut parella ni amics de sexe masculí) i un mes després es va traslladar a viure a la província de Girona (Espanya), on residia amb el seu marit, el seu cunyat i la dona d'aquest. Des del seu matrimoni la pacient es dedicava a les feines de casa. El seu primer fill (un home) va néixer fa cinc mesos en un part complicat.
Fa dos mesos es va produir un incendi en el seu domicili en circumstàncies no aclarides que va provocar la seva entrada en la unitat de cremats d'un centre hospitalari. A l'ingrés en la nostra Unitat la pacient es trobava vigil, conscient i desorientada témporo-espacialment. El contacte amb la pacient era psicòtic; el seu discurs era parc, en veu baixa i amb to de veu monòton. Referia un deliri de perjudici i paranoide que no ens va especificar. Es mostrava desconfiada. Referia hipotimia, distimia de por, així com al·lucinacions auditives en forma de "sorolls". En l'exploració es va evidenciar una deficient memòria de fixació.
En les successives entrevistes amb la pacient (diverses d'elles amb ajuda d'una traductora) aquesta va referir que cap als dos mesos posteriors al part va iniciar un trastorn de l'estat d'ànim que oscil·lava entre tristesa o plor i ànim elevat. Progressivament va aparèixer un deliri de perjudici cap a ella i el seu fill, així com al·lucinacions auditives en forma de veus que la criticaven i donaven ordres. En relació a aquesta clínica psicòtica la pacient explicava angoixa i por intensa a sofrir mal (ella o el seu fill) així com el seu aïllament voluntari com a mesura de protecció. En explorar les hores prèvies a l'incendi, durant el mateix i en la seva estada en la unitat de cremats, la pacient va explicar fluctuació del nivell de consciència i pèrdua de memòria, per la qual cosa no es va poder descartar la sospita d'un suïcidi ampliat en el context del quadre al·lucinatori-delirant.
Durant la seva estada en la unitat d'aguts es va instaurar tractament farmacològic amb Haloperidol fins a 11.5 mg/d (amb reducció progressiva de la dosi), Amisulpride (fins a 800 mg/d) i Clonacepam. A les poques hores de l'ingrés ja es mostrava vigil, conscient i orientada. Els primers dies la pacient encara romania temorosa i suspicaç, sense sortir a penes de la seva habitació. Lentament va anar millorant el contacte, l'afecte i els símptomes psicòtics; de manera progressiva van desaparèixer les al·lucinacions i va anar prenent distància del contingut delirant fins a aconseguir criticar-lo. Va anar adaptant-se a poc a poc a la dinàmica de la unitat. Es va considerar clau per al tractament i recuperació de la pacient facilitar el contacte primerenc i continuat amb el seu fill i els permisos a la llar familiar; de fet, el contacte matern-filial precoç va ser un important factor que va accelerar la recuperació de la pacient. Els permisos van transcórrer sense incidències i la família va col·laborar adequadament en tot moment.
A l'alta la pacient es mostrava eutímica, tranquil·la, lliure de psicopatologia psicòtica positiva i era capaç si es fes càrrec del seu fill (encara que persistia el quadre amnèsic secundari al quadre confusional). La pacient i la seva família van plantejar la possibilitat de realitzar la seva convalescència al Marroc, la qual cosa considerem beneficiós ja que seria atesa per professionals amb el seu mateix idioma i cultura i comptaria amb el suport de la seva família d'origen; però es va destacar la importància de desplaçar-se amb el seu fill perquè el trasllat anés realment terapèutic.