Home de 60 anys, amb antecedents d'infeccions urinàries de repetició, que va acudir a urgències per presentar una massa en la zona inferior de l'abdomen, d'uns sis mesos d'evolució, que sagnava de manera espontània i li provocava un intens dolor.
Durant l'exploració física, es va apreciar una placa de extrofia vesical en hipogastrio i un penis epispádico complet, que no van ser corregits quirúrgicament durant la seva infància. Destacava una formació exofítica en el si de la placa, de 10 cm de diàmetre i consistència dura, amb superfície friable que sagnava al mínim frec. No es van palpar adenopaties inguinals i la resta de l'exploració no va aportar altres troballes.

En l'anàlisi de sang, es va objectivar una creatinina de 2,2 mg/dl sent la resta de paràmetres normals.
Després d'ingrés hospitalari per a completar estudi, es va realitzar ecografia renal bilateral en la qual es va apreciar dilatació grau III/IV de tots dos sistemes pielocaliciales. La urografia intravenosa, va mostrar una anul·lació funcional del ronyó dret, amb retard en l'eliminació de l'esquerre.
Es biopsió la massa sospitosa obtenint el resultat histopatológico de adenocarcinoma vesical.
La TC toraco-abdomino-pelvià i el rastreig ossi no van mostrar evidència de metàstasi.
El pacient es va intervenir quirúrgicament, realitzant-se una cistoprostatectomía radical amb linfadenectomía més derivació tipus Indiana i tancament del defecte de paret abdominal amb fàscia lata. L'anàlisi histopatológico de la peça quirúrgica va reflectir l'existència d'un adenocarcinoma tipus intestinal amb algunes cèl·lules en anell de segell. Els marges de la peça es trobaven infiltrats, amb afectació extensa de parts toves adjacents i peritoneu i es van aïllar dues adenopaties ilíaques infiltrades pel tumor. L'estadi tumoral corresponia a un T4bN2M0.
El servei d'Oncologia Mèdica va desestimar tractament coadjuvant en considerar que no augmentaria la supervivència del malalt.
En el control dels 6 mesos després de la cirurgia, es va palpar una adenopatia inguinal esquerra, indolora i de consistència augmentada, juntament amb induració de les vores de la ferida quirúrgica, troballa compatible amb recidiva local del tumor que es va confirmar mitjançant biòpsia de la zona sospitosa. El rastreig ossi en aquest moment va continuar sent negatiu i en la TC es va observar una massa heterogènia de vores mal definides en el llit quirúrgic.
El pacient va morir 2 mesos després per una sèpsia d'origen urinari.