Home de 72 anys amb antecedents personals d'hipertensió arterial, malaltia pulmonar obstructiva crònica, exfumador i diagnosticat de carcinoma papil·lar urotelial de bufeta (T1G2). Es va realitzar resecció transuretral del tumor i 3 setmanes després es va iniciar tractament amb cicle llarg d'instil·lacions endovesicales de BCG (cep Connaught, 109 unitats formadores de colònies per dosis) administrades setmanalment.
Després de rebre 3 sessions acudeix a urgències per malestar general i febre (38,5°) de deu dies d'evolució. No presentava síndrome miccional ni una altra simptomatologia. L'exploració física va resultar anodina amb auscultació pulmonar normal, puny percussió renal bilateral negativa i pròstata no dolorosa ni congestiva, grandària II/IV i consistència adenomatosa. L'hemograma va presentar lleugera leucocitosis sense neutrofilia (leucòcits 12100 i 63,7% neutròfils). Urinocultius i hemocultivos van ser estèrils i la cerca de bacils àcid alcohol resistents en orina va ser infructuosa. La radiografia de tòrax va mostrar afectació bilateral i difusa de petits nòduls mil·limètrics amb adenopaties gruixudes calcificades, compatibles amb TBC miliar. En la tomografia axial automatitzada (TAC) es van observar adenopaties grolleres calcificades en hil i lligament pulmonar drets i afectació bilateral i difusa parenquimàtica de petits nòduls mil·limètrics que afecten tots els camps pulmonars. El pacient va ingressar i va rebre tractament amb isoniazida, rifampicina i etambutol. El pacient va millorar del seu estat general per la qual cosa va ser donat d'alta i seguit ambulatòriament. Durant el seguiment no es van presentar efectes adversos de la medicació ni nous episodis febrils o una altra simptomatologia. El tractament antituberculós es pautó durant 6 mesos interrompent-se les instil·lacions de BCG. En el TAC de control als dos mesos es va observar disminució de la grandària de les adenopaties així com disminució en el nombre de nòduls, amb desaparició completa en alguns segments pulmonars.