Pacient home de 35 anys sense antecedents patològics d'interès, excepte hàbit tabàquic important (20-30 cigarrets/dia des de feia mes de 10 anys). Va acudir a l'uròleg remès pel seu metge de capçalera després de patir un episodi d'hematúria franca autolimitada. Posteriorment el pacient va presentar altres episodis d'emissió de petits coàguls al costat de síndrome miccional irritativa intens amb urinocultivos repetidament negatius. Inicialment es va practicar ecografia i urografia intravenosa, que evidenciaven una tumoració a nivell del trígono vesical, de 3 cm de diàmetre, amb lleu èctasi ureteral esquerra. La funció renal era normal (Creatinina: 1,3 mg/dl, Urea plasmàtica: 42 mg/dl). Al tacte rectal es palpava un cert augment de consistència prostàtica i del sòl vesical.
Davant el diagnòstic de tumor vesical primari es va plantejar al pacient la necessitat de realitzar una resecció transuretral. La cistoscòpia intraoperatòria confirmava la presència d'una neoplàsia vesical sésil, de 2-3 cm, amb superfície bullosa i ulcerada que se situava sobre l'àrea trigonal. El resultat anatomopatològic va informar de la presència d'una neoplàsia constituïda per cèl·lules indiferenciades de petita grandària, distribuïdes en "fila índia", amb algun focus aïllat de carcinoma transicional, PSA (-) sense poder determinar l'origen precís del tumor. La infiltració afectava a submucosa i muscular i la base de resecció era positiva per a tumor.
En espera dels resultats dels anatomopatològics complementaris i els estudis d'extensió en previsió d'una possible cistectomía, 36 dies després de la resecció, el pacient va ingressar per una síndrome constitucional severa, amb perduda de pes de 10-12 kg, dolor en totes dues fosses renals amb hidronefrosis bilateral grau II/IV per atrapament ureteral i insuficiència renal obstructiva (Creatinina 6,2 mg/dl, Urea: 176 mg/dl, K+:5,6 mEq/L). Es va practicar derivació urinària urgent tipus nefrostomía percutània, amb un ràpid restabliment de la funció renal, iniciant durant l'ingrés un nou episodi d'hematúria macroscòpica. Es va realitzar una cistoscòpia que va objectivar una gran tumoració sésil en la base vesical amb infiltració de tots dos meatos ureterals. Al tacte bimanual es palpava una induració del sòl vesical de caràcter irregular que semblava infiltrar pròstata. Es va sol·licitar un estudi d'extensió mitjançant Rx simple de tòrax, TAC abdomino-pelvià i rastreig oseo. En aquest moment no es va objectivar malaltia metastásica a distància, objectivant-se únicament engruiximent del sòl vesical, amb èctasi urétero-pielo-calicina bilateral i absència d'adenopaties.

Davant aquestes troballes es va realitzar una cistoprostatectomía radical amb reservorio continent tipus Indiana. Durant la intervenció l'alliberament del sòl vesical va resultar dificultosa donada la infiltració del mateix pel tumor. El resultat anatomopatològic va confirmar la presència d'un carcinoma indiferenciat de cèl·lules petites, amb tincions immunohistoquímiques: citoqueratina (+), enolasa neuronal específica (NSE) i Cromogranina (-), al costat de petits focus de carcinoma transicional. El tumor afectava tot el gruix de la paret vesical, greix perivesical i periureteral dreta, paret rectal, pròstata, vesícules seminals i 2 dels 8 ganglis de la ilíaca comuna esquerra (Estadi:T4N2M0). El postoperatori del pacient va cursar sense dificultats i va ser donat d'alta a la setmana de la intervenció.

Davant l'elevat risc de recidiva de la malaltia, donada l'afectació de vores quirúrgiques i presència d'adenopaties, el comitè de tumors del nostre centre va decidir realitzar Quimio-Radi-teràpia adjuvant. Es va instaurar l'esquema de quimioteràpia CDDP amb radioteràpia concomitant sobre pelvis amb dosi de 50 Gy, a un ritme de 180 cGy per sessió, 5 vegades per setmana, i posterior sobreimpressió amb altres 14,4 Gy. La tolerància a aquest règim de tractament per part del pacient va ser òptima.
Tres mesos després de la intervenció i durant l'administració de la QT/RT, va acudir a la consulta afligint molèsties en hemiabdomen dret que irradiava a esquena sense una altra clínica associada. En la TAC abdomino-pelviana de control, es va apreciar un reservorio amb bona capacitat, petita dilatació de la pelvis renal dreta, sense evidenciar col·leccions ni signes de recidiva tumoral.
Altres tres mesos després, el pacient va presentar epigastralgia amb irradiació cap a tots dos hipocondrios, sensació de distensió postprandial immediata i pirosis. A l'exploració física s'apreciava una massa a nivell de hipocondrio-buit dret, no aconseguint-se apreciar per ecografia una possible recidiva tumoral a aquest nivell. Es va sol·licitar una gastroscòpia que va mostrar un estómac de retenció amb una estenosi pílor-duodenal de caràcter extrínsec, plantejant-se la possibilitat d'una infiltració metastásica del tumor versus una possible estenosi secundària a la radioteràpia. Davant aquestes troballes es va decidir intervenció quirúrgica, evidenciant en el transcurs de la mateixa presència de recidiva tumoral en flanc dret, invasió del duodè pel tumor i implants neoplàsics múltiples en epiplon, peritoneu i altres seroses, per la qual cosa es va practicar gastroyeyunostomía pal·liativa. Després del postoperatori, el malalt va ser remès al seu domicili per a cures pal·liatives, morint al mes de l'alta (7 mesos després de la cistectomía i 9 després del diagnòstic).