Home de 43 anys que ingressa en urgències a causa d'un sobtat dolor lumbar esquerre, continu i incapacitant, sense posició antiálgica o factors agreujants, sense irradiació, amb aproximadament 23 hores d'evolució. Sense nàusees o vòmits, sense hematúria macroscòpica o molèsties en el tracte urinari inferior. Absència de dolor precordial. Hipertensió controlada amb verapamilo. Refereix un episodi, interpretat com a accident isquèmic transitori, aproximadament vuit setmanes abans (no confirmat). Sense antecedents d'arrítmia cardíaca o valvulopatía. Sense altres episodis tromboembòlics anteriors. Sense antecedents coneguts de litiasi urinària. Sense molèsties osteoarticulars o respiratòries. Nega abús de cocaïna. Nega antecedents d'hepatitis B o C. Medicat amb 160 mg/dia de verapamilo.
En l'examen físic es va presentar diaforético, TA 150 / 110 mmHg, 80 pulsacions per minut, rítmiques i amples. Tª de 37,8 °C. Abdomen dolorós a la palpació profunda en fossa ilíaca i flanc esquerres, amb defensa, sense senyals d'irritació peritoneal. RHA disminuït. Sense soplos abdominals. Murphy renal bilateral negatiu. Existència de polsos arterials simètrics. Sense dèficit de perfusió en extremitats. Examen neurològic general sense alteracions.
L'ecografia renal no va evidenciar anomalies, especialment dilatació del tracte urinari. Dades analítiques: Hb15,6 g/dl, Leuc 13.800/µL, Neut 76,1%, Creat 1,4 mg/dl, TGO 104 UI/L, TGP 74 UI/L, LDH 1.890 UI/L. Els paràmetres de coagulació no van presentar alteracions. El ECG mostra ritme sinusal, sense alteracions compatibles amb isquèmia miocàrdica aguda. Es va sol·licitar un TAC abdominal i pelvià que va demostrar la presència d'àrees múltiples sense captació de contrast en el ronyó esquerre, sense alteracions morf-estructurals d'aquest, compatible amb àrees multifocals d'isquèmia, amb distribució multisegmentar probablement d'etiologia embolica. Sense dilatació aòrtica o aneurisma d'artèria renal. Sense alteracions intra-peritoneals. Tenint en compte la distribució multisegmentar del procés isquèmic i la durada de les molèsties, decidim que no existia indicació per a maniobres invasives. El malalt es va sotmetre a singlot-coagulació sistèmica amb heparina, en un intent d'evitar futurs episodis embólicos i analgèsia apropiada.

Després va ser sotmès a múltiples exploracions, en un intent d'identificar un focus embólico i el procés etiològic. La realització d'una ecocardiografía va eliminar patologia de l'aparell valvular cardíac o l'existència de vegetacions valvulars. Absència d'àrees de discinesia miocàrdica. La arteriografía va mostrar un dèficit de perfusió del pol inferior del ronyó esquerre amb altres múltiples àrees menys prominents que presenten dèficit de perfusió igualment. No es van detectar altres alteracions com la presència de macro/ microaneurismes o alteracions de l'artèria renal principal o aorta.
L'estudi per a descartar una malaltia protrombótica i vascular (anticoagulant lúpic, ac. anti-cardiolipina, ANCA's, detecció de crioglobulines, ANA's, determinació d'immunoglobulines i fraccions del complement) va resultar negatiu.
Després de 15 mesos de seguiment, ens quedem sense un diagnòstic etiològic. El malalt es manté asimptomàtic, sense nous episodis d'embolisme o manifestacions de malaltia sistèmica. S'ha suspès l'anti-coagulació. Manté una hipertensió controlada amb la mateixa dosi de verapamilo. L'últim control analític tenia una creatinina sèrica de 1,2 mg/dl, i TFG de 93 ml/min. El cintilograma de seguiment demostra un dèficit funcional de la unitat renal afectada (funció diferencial 41%).