Home de 66 anys remès pel Servei de Gastroenterologia davant la troballa de massa retroperitoneal de 25 cm, en ecografia abdominal realitzada per a estudi de dispèpsia. Entre els seus antecedents personals destacaven: tuberculosi pulmonar antiga i malaltia pulmonar obstructiva crònica. En la inspecció física s'observava una gran massa que deformava hemiabdomen anterior dret, estenent-se des de l'àrea subcostal fins al pubis. A la palpació, aquesta massa era indolora, de consistència ferma, sense signes d'irritació peritoneal i amb matidez a la percussió. Al tacte rectal es palpava una pròstata de grandària II/V, adenomatosa, llisa i ben delimitada. L'analítica sanguínia, el sediment i el cultiu d'orina, eren normals, i la xifra de PSA de 1,2 ng/ml.
L'ecografia abdominal mostrava una lesió quística de 25 cm de diàmetre, amb abundants ressons interns, que s'estenia des de la vora inferior del fetge fins a l'engonal.
En la urografia i.v. (UIV) s'observava distorsió de la silueta i la pelvis renals dretes, amb un important desplaçament del segment lumbo-ilíac de l'urèter dret, que sobrepassava la línia mitjana abdominal, així com lleugera èctasi del tracte urinari superior ipsilateral.

El TAC abdomino-pelvià realitzat amb contrast oral i intravenós, posava de manifest una massa quística polilobulada retroperitoneal dreta de 25 cm de diàmetre craniocaudal, que s'estenia des de la regió subhepática fins a l'engonal, comprimint i desplaçant el ronyó dret, el múscul psoes ilíac i el còlon ascendent, en sentit posterior i medial. S'observaven així mateix calcificacions puntiformes en la paret quística. En la porció medial i inferior d'aquesta massa s'evidenciava una estructura tubular de 2 cm de diàmetre i 7 cm de longitud, amb afilamiento progressiu en sentit cabal, finalitzant en stop complet. El ronyó dret es mostrava funcionalment normal. Les troballes del TAC eren interpretats com un possible hemirriñón inferior dret displásico amb agenesia parcial de l'urèter.

Davant els dubtes diagnòstics existents amb els estudis radiològics efectuats, es decidia efectuar una punció-biòpsia percutània, que era informada com a paret de lesió quística, i citologia d'orina, que no evidenciava cèl·lules malignes.
Posteriorment es realitzava intervenció quirúrgica mitjançant abordatge pararrectal dret, observant una massa quística relacionada en el seu extrem cranial amb el lòbul hepàtic dret i el pol inferior del ronyó, i en el seu extrem cabal amb l'espai de Retzius i l'orifici inguinal intern. No s'observava infiltració de cap òrgan intra-abdominal. Es va efectuar resecció acurada de la massa quística i de l'apèndix cecal, que es trobava en íntima relació amb la porció cabal d'aquesta.

En l'estudi anatomopatològic de la peça s'apreciava un apèndix dilatat, revestit per un epiteli mucinoso citológicamente benigne, que formava estructures de tipus papil·lar. Aquestes troballes resultaven diagnòstics de cistoadenoma mucinoso d'apèndix.

El post-operatori cursava amb normalitat. En la UIV efectuada als tres mesos de la intervenció quirúrgica s'observava una bona funció renal bilateral, amb hipercorrecció lateral del trajecte ureteral dret i desaparició de la distorsió renal dreta.

En la revisió efectuada als 20 mesos, el pacient es troba asimptomàtic des del punt de vista urològic, i en el TAC de control no s'evidencien lesions abdominals suggestives de pseudomixoma peritoneal.