Pacient dona de 72 anys, amb antecedent d'artritis reumatoide de llarga evolució en tractament amb AINES i en estudi per quadre diarreic crònic de diversos mesos d'evolució, per part del Servei de Digestología d'un altre centre. En el transcurs d'una colonoscòpia diagnòstica, la pacient sofreix una perforació iatrogénica del còlon descendent, motiu pel qual es remet de manera urgent al nostre centre. Amb el diagnòstic de perforació intestinal la malalta és intervinguda d'urgència per l'equip de guàrdia de Cirurgia General, realitzant una laparotomia mitjana amb sutura primària del còlon descendent. Després del sondatge intraoperatori de la pacient, es produeix l'aparició immediata d'hematúria franca, motiu pel qual se'ns consulta. Valorada inicialment la pacient i davant l'absència d'una altra simptomatologia associada es decideix maneig conservador i veure evolució. En les hores posteriors a la intervenció es va acréixer la intensitat de l'hematúria, instaurant una rentada vesical contínua i tractament intravenós amb E-aminocaproico, que no va resoldre el quadre produint-se un quadre de anemización progressiva que va precisar la transfusió de sis unitats de concentrat d'hematies en els dies posteriors. Posteriorment la intensitat de l'hematúria va remetre, encara que en les dues setmanes posteriors a la intervenció, es va repetir en forma d'episodis autolimitats que cedien parcialment amb mesures conservadores. Als sis dies de la intervenció es va realitzar ecografia que va mostrar ocupació vesical per una imatge que suggeria coàgul i cistoscòpia, que no va ser concloent per l'ocupació intraluminal per un gran un coàgul. Durant l'exploració, es va realitzar un intent de rentada que va ser infructuós per dolor, podent tan sols explorar l'àrea trigonal, apreciant un coàgul filiforme que apuntava pel meato ureteral esquerre. Es van sol·licitar proves d'imatge: urografia intravenosa que va evidenciar la normalitat de tots dos sistemes ureteropielocaliciales, que apareixien discretament ectásicos per la presència de múltiples defectes de repleció intravesicals que suggerien presència del coàgul ja conegut. La TAC no va aportar més informació, amb troballes similars a l'exploració anterior, descartant-se patologia del tracte urinari superior.

Davant la persistència dels episodis d'hematúria i l'emissió de coàguls es va programar exploració baix anestèsia general, apreciant després de profusa rentada amb Ellick, la presència d'una lesió excrecente i d'aspecte aparentment tumoral que es despenjava des de cúpula per tota la paret posterior, respectant tan sols l'àrea trigonal-peritrigonal. Davant la sospita de tumor vesical es va realitzar resecció transuretral extensa deixant la lesió a pla. L'estudi anatomo-patològic del material remès va evidenciar la presència de material amiloide que es distribuïa al voltant dels gots submucosos, com podem apreciar en la tinció amb hematoxilina-eosina. El caràcter eosinòfil d'aquest material també va ser posat de manifest mitjançant tinció amb vermell congo. D'altra banda, l'estudi immunohistoquímic del material, amb anticossos monoclonals (cloni mcl) específics enfront de la proteïna AA de l'amiloide, van confirmar que els dipòsits perivasculares submucosos corresponien a amiloide AA que es tenyien de manera característica mitjançant reacció de inmunoperoxidasa. Amb totes aquestes troballes es va emetre el diagnòstic de amiloidosis vesical secundària.

L'evolució post-operatòria de la pacient va ser favorable sent donada d'alta al 10è dia després de la intervenció i seguida posteriorment en les nostres consultes externes. Actualment el seguiment de la pacient és de 30 mesos, realitzant cistoscòpies trimestrals durant el primer any, i semestrals durant el segon, sense haver-se produït fins al moment cap recidiva de la malaltia. Tan sols es va apreciar en els primers controls cistoscópicos, àrees focals de material amiloide en la mucosa que no han generat cap complicació posterior.