Home de 54 anys d'edat, fumador de 30 cigarrets dia. Consulta per primera vegada en Urologia al maig de 2000, per quadre d'infecció urinària baixa i còlic nefrític esquerre.
Al tacte rectal es palpa una pròstata fixa, pètria, i irregular, en tots dos lòbuls. L'ecografia no mostra alteracions d'interès, excepte un creixement prostàtic per a l'edat (pròstata d'aproximadament 65 grams). El PSA és de 223.
La biòpsia de pròstata detecta 6 cilindres marcadament infiltrats per un adenocarcinoma Gleason VII. Es realitza gammagrafia òssia de estadiaje que no mostra dades de patologia òssia, iniciant-se bloqueig androgénico complet amb antiandrògens i anàlegs LH-RH (agost de 2000).
Durant el seguiment les xifres de PSA van ascendint de manera progressiva (gener 2001: 0.5, agost 2001: 0.7, febrer 2002: 6.4, abril 2002: 14), sense que el pacient noti empitjorament del seu estat general.
Al febrer i abril de 2002 acudeix a urgències per dos episodis d'hematúria i retenció d'orina, sent precís sondatge vesical durant un mes. Progressivament va empitjorant la seva clínica obstructiva en dos mesos arribant a orinar gairebé per degoteig al juny de 2002. L'estudi flujométrico al maig de 2002 mostra un flux màxim de 2 ml/seg, amb residu de 80 ml. A causa d'aquest empitjorament clarament obstructiu de la seva malaltia se li proposa resecció transuretral de la pròstata.
Al juliol de 2002, quan s'introdueix el resector per a efectuar la resecció de la pròstata, s'observa una uretra peneana repleta de formacions mamelonadas de 0,5-1 cm, polipoideas, que dificulten l'entrada fins a bufeta, pel fet que redueixen el calibre uretral i sagnen al frec. La resta d'uretra bulbar i prostàtica és normal, una mica desestructurada aquesta última. No es realitza R.T.O. per difícil visió.

Al juliol de 2002 després de constatar un PSA de 22, es procedeix a la retirada d'antiandrògens, mantenint els anàlegs i incloent al pacient en un assaig amb Atrasentan (M00- 244).
La persistència de severa clínica obstructiva va justificar una resecció dels mamelones uretrals i de la pròstata, enviant-se totes dues mostres per separat al departament d'anatomia patològica per a obtenir la filiació histològica dels primers. Se li va mantenir sondatge vesical durant 3 setmanes. El diagnòstic histològic del teixit uretral va ser: masses formades exclusivament per un adenocarcinoma Gleason X. Pel que fa al teixit prostàtic pròpiament dit, el diagnòstic va ser el mateix.
En el moment actual el pacient es troba en un excel·lent estat general acudint a les consultes pertinents segons mana el protocol de l'assaig, sense simptomatologia derivada de la seva malaltia.