Pacient home de 77 anys amb múltipes factors cardiopatogénicos, i com a únic antecedent urològic una hipertròfia benigna de pròstata. És ingressat en el servei de Medicina Interna per a estudi d'un quadre constitucional de 4 mesos d'evolució amb anorèxia i pèrdua d'uns 15 kg de pes, acompanyat de feblesa generalitzada i dolor epigàstric còlic de minuts de durada. No comptava una altra clínica acompanyant. Es va realitzar un estudi digestiu (gastroscòpia, colonoscòpia, ecoendoscopia) que va ser normal.
L'exploració física va ser normal, tret que presentava un augment de grandària dels genitals, per la qual cosa es va realitzar una ecografia, amb el resultat d'un hidrocele bilateral, més marcat en el costat esquerre, amb desestructuració de morfologia multinodular en el testi esquerre, que obligava a descartar procés maligne subjacent. En l'exploració, a més de presentar transil·luminació positiva bilateral, es palpava un nòdul dur de 4 cm localitzat en pol superior de testi esquerre, suggestiu de massa sòlida. Les proves d'imatge a distància (TAC, RNM) van ser negatius. Es van sol·licitar marcadors tumorals germinals i LDH, que van ser negatius. Es va realitzar orquiectomia radical inguinal esquerra.
La descripció macroscòpica de la peça, d'uns 9 x 6.5cm, va evidenciar escàs parènquima testicular sa adjacent al pol superior, en el qual es va trobar una massa tumoral sòlida, multinodular, de coloració blanquinosa amb algun àrea marronácea, de 4 cm diàmetre.

L'anàlisi microscòpica va mostrar àrees de patró sarcomatoide i creixement en llençol al costat d'àrees on les cèl·lules es disposaven en un patró cordonal o formant trabècules amb presència d'estructures vasculars. Les cèl·lules eren piramidals, de gran citoplasma, amb pleomorfismo nuclear i nuclèols prominents adquirint en zones un citoplasma molt clar, lipidificado. L'índex mitòtic era alt, sent superior a les 5 mitosis x10 HPF en les zones de creixement en llençol. La tumoració contactava amb la albugínea i infiltrava el epidídimo sense que pràcticament quedessin túbuls seminífers viables. S'apreciaven a més imatges molt suggestives d'invasió vascular. En les seccions de parènquima testicular respectat, els túbuls van presentar membrana basal hialinizada, d'aspecte atròfic. Les tècniques inmunohistoquimicas van evidenciar positivitat per a Inhibina, queratina, CK8, CK18, Vimentina, EMA i S-100. El Ki67 va mostrar positivitat intensa en aproximadament el 30-40% de les cèl·lules tumorals. Va resultar negatiu per a Progesterona, PLAP, AFP, HCG, Cromogranina i HMB45.
Amb totes aquestes troballes, el diagnòstic va ser de tumor de cèl·lules de Sertoli maligne, amb variació de patrons histològics, classificat com de tipus Clàssic. Dotze mesos després, persisteix encara el quadre general, que va motivar nou ingrés en Medicina Interna, sospitant-se Malaltia Inflamatòria Sistèmica. Els controls sèrics i d'imatge en relació al procés testicular es mantenen dins dels paràmetres normals.