Dona de 58 anys d'edat que és estudiada pel Servei de digestiu per dolor en hipocondrio dret de 6 mesos d'evolució, acompanyant-se d'alteració de l'hàbit intestinal. No presenta síndrome general ni clínica urològica.
A l'exploració física impressiona de bon estat general, normohidratada i normocoloreada i amb obesitat moderada. No existeix hàbit cushingoide ni estigmes de virilización. Les xifres tensionals són normals.
L'auscultació cardiopulmonar és normal. L'abdomen és globulós, tou i depresible, dificultant la palpació de possibles masses o organomegalias, mostrant lleu dolor a la pressió profunda en hipocondrio dret, no presentant signe de Murphy.
Quant a les exploracions complementàries, l'anàlisi rutinària bioquímic i hematològic, així com les proves de funció suprarenal es troben en rangs de normalitat.
L'ecografia demostra la presència d'una tumoració en l'àrea suprarenal dreta d'aproximadament 6x6 cm. No s'observen metàstasis hepàtiques.
La TAC confirma la massa referida, en íntim contacte amb la paret de vena cava inferior a la que aparentment desplaça, sense poder descartar-se infiltració d'aquesta. No existeix evidència d'afectació ganglionar retroperitoneal ni metàstasi a un altre nivell. No es demostra així mateix presència de trombosi tumoral.
Davant aquestes troballes es decideix practicar RMN per a una correcta definició de l'afectació de teixits veïns, informant d'idèntiques troballes de la TAC i sense poder predir de manera definitiva la infiltració parietal.

Amb el diagnòstic de massa suprarenal es decideix intervenció, que es duu a terme a través d'una incisió subcostal dreta transperitoneal. S'aborda la regió suprarenal dreta, evidenciant-se una voluminosa tumoració a aquest nivell. S'inicia la dissecció d'aquesta, no trobant-se pla de separació en la zona de contacte amb la paret lateral i posterior de vena cava, per la qual cosa es decideix exèresi de la mateixa després de control venós proximal i distal a la massa i amb sutura amb polipropilè de la paret de la vena cava inferior.
La pacient segueix un curs postoperatori favorable, sense desenvolupar complicacions. Cursa alta al setè dia postintervenció.
L'estudi histològic macroscòpic demostra una peça de 6 x 8 cm. de consistència elàstica i fàcil talli, d'aspecte carnós i coloració marró-grisenca. Es reconeixen restes de teixit suprarenal en perifèria, d'aspecte aparentment normal.
La microscòpia ens informa d'una proliferació d'elements cel·lulars d'estirp estromal, amb nuclis pleomórficos de gran grandària, amb cèl·lules multinucleades que adopten un patró fascicular. L'índex mitòtic és elevat ( 7 m/ 10 camps de gran augment). Existeixen zones de necrosi intratumoral i invasió de teixit suprarenal present en àrea perifèrica.
El diagnòstic definitiu és de LEIOMIOSARCOMA DE CAVA.
Quant a l'evolució, els controls, tant analítics com d'imatge, realitzats en el període postquirúrgic precoç mostren normalitat. Es remet el cas al Servei d'Oncologia que decideix tractament radioteràpic de consolidació sobre llit quirúrgic, iniciant-se aquest als 40 dies després de la intervenció.
Es van realitzar nous controls als sis, nou, dotze i vint-i-quatre mesos, resultant tots ells normals.

Actualment la pacient es troba viva i lliure de malaltia, després de 28 mesos de seguiment.