Presentem una pacient de 63 anys d'edat, amb antecedents d'hipertensió arterial i angor pectoris, remesa al nostre servei des d'un hospital d'un medi rural. El motiu de la consulta era la troballa casual en una ecografia d'una massa renal esquerra, no referint la pacient simptomatologia cap. En l'analítica de sang només apareixia una discreta eosinofília. Com a estudis complementaris es van realitzar urografies intravenoses en les quals es va observar un efecte massa a nivell de flanc esquerre, de vora llisa i ben delimitat, dependent del pol superior del ronyó esquerre, amb compressió extrínseca del sistema pielocalicial, de 16 x 10 cm.. La TAC va revelar una massa de 17 x 12 x 19 cm en el pol superior del ronyó esquerre, amb zones quístiques, compatible amb nefroma quístic multilocular, sense existir adenopaties. La gammagrafia DMSA mostrava una funció renal diferencial del 63% per al ronyó dret i del 37% per a l'esquerre.

Es va realitzar una nova ecografia en la qual s'aprecia una imatge compatible amb quist hidatídic de gran grandària, amb estructures compatibles amb vesícules en el seu interior. La serologia hidatídica va resultar negativa, per la qual cosa es va decidir sotmetre a la pacient a una RMN que tampoc va aclarir el diagnòstic de manera definitiva: massa en el pol superior del ronyó esquerre amb estructura interna complexa, ben delimitada, sense captació de contrast, amb calcificacions, sospitosa de quist hidatídic renal o nefroma quístic multilocular.
En vista dels resultats anteriorment exposats, el pas següent va ser la punció ecodirigida de la massa renal, sent novament negativa la serologia per a hidatidosis, encara que es va obtenir un líquid d'aspecte cristal·lí.
Finalment la pacient es va sotmetre a intervenció quirúrgica en la qual es va confirmar el diagnòstic de quist hidatídic renal i es va realitzar quistectomía parcial d'aquest, preparant el camp operatori mitjançant compreses banyades en rivanol..

L'evolució postoperatòria va ser favorable, instaurant-se tractament amb albendazol 400 mg cada 12 hores durant un mes després de la intervenció quirúrgica.
En el moment actual la pacient roman asimptomàtica (es manté la hipertensió arterial que ja presentava abans del diagnòstic) i la serologia de control va tornar a resultar negativa, persistint una mínima eosinofília.