Pacient amb antecedents d'hèrnia de hiat i dues cesàries als 22 i 24 anys. Als 31 anys va consultar per referir des de la segona cesària i cada vegada amb major intensitat, quadre de síndrome miccional, acompanyat de algias pelvianes i perineals, en els dies previs, durant i posteriors a la menstruació. No referia hematúries ni febre. A l'exploració els genitals externs i l'abdomen no mostraven alteracions. Va ser tractada en múltiples ocasions amb antisèptics urinaris, encara que mai es van demostrar urocultívos positius. L'ecografia renal era normal i a nivell de bufeta es va apreciar en cara posterior una imatge excrecente, hiperecogénica de 1,5 cm. Es va realitzar cistoscòpia a mitjan cicle menstrual descrivint-se l'existència de petita àrea, mínimament sobreelevada, desllustrada, retrotrigonal, que al contacte amb el cistoscopio produeix equímosis tènues, no identificandose en aquell moment com la imatge de l'endometriosi.
La pacient es va perdre per a controls durant 3 anys, durant els quals va continuar amb la mateixa simptomatologia, sent tractada pel seu ginecòleg qui va efectuar laparoscòpia diagnostica no apreciant focus endometriósicos pelvians, però sí quadre adherencial a parets pelvianes i bufeta solidària a cos uterí.
La pacient va acudir de nou al nostre servei, realizandose ecografia i TAC. En ecografia abdominal, i transvaginal s'aprecia formació ecogénica en sòl vesical 2 x 1,5x2,7.

En TAC abdominopélvico, no es va observar patologia a nivell d'òrgans abdominals, comprovant-se en bufeta la presència d'una massa de 2x3 cm en cara posterior sense pla de diferenciació clar amb l'úter.

Als 34 anys i amb la sospita de possible endometriosi es va realitzar endoscòpia vesical baix anestèsia, pocs dies abans de la menstruació, observant-se massa d'aspecte morular d'uns 3 cm, retrotrigonal, amb mucosa una mica edematosa, íntegra i amb àrees de color blavós. Es va practicar RTU, mostrant en seccionar amb l'ansa petites cavitats, que es corresponien amb glàndules endometrials quistificadas, de les quals al tall rajava sang retinguda, en forma de fluid negrós.
L'estudi histopatológico, va confirmar la presència de nius intramusculars de glàndules de tipus endometrial, envoltats d'estroma endometrial edematós, sense signes de malignitat; tot això compatible amb el diagnòstic d'endometriosi.

La pacient va ser tractada durant 6 mesos amb anàlegs de LH-RH. Cinc anys després aquesta completament asimptomàtica i amb diverses ecografies vesicals i dues cistoscòpies durant aquest període sense evidència de recidiva.