Bona tarda a tothom, benvingudes i una salutació molt especial a l'equip de Notaturis,
que acaba de fer la seva entrada fa un moment, volia dir, en nom de la filmoteca,
que aquesta és una sessió que ens fa una molt especial il·lusió, perquè és fruit de diverses,
no diré coincidències, perquè no són tan coincidències, i crec que són bastant buscades,
però sí confluències, i les confluències en aquesta casa ens agraden,
i més si són a diverses bandes i de més tan properes.
És a dir, aquestes confluències, en aquest cas avui i aquí,
doncs és una iniciativa, un projecte que surt de Roses Sensats,
per això ja va francinar a Martí, que té la col·laboració de l'Institut Mirall Fontenà,
els d'aquí del barri, amb el qual també tenim col·laboracions habituals,
que el documental l'assumeix i el produeix,
l'equip de documentals de TV3 i el Jordi Ambrós,
doncs ja ha estat aquí diverses vegades per presentar altres projectes amb sessions de pre-estrena,
i, finalment, doncs que també per les dades,
aquesta sessió és l'inici de curs de les nostres activitats del servei pedagògic,
com sabeu, la filmoteca està oberta tot l'any,
normalment els equipaments funcionen per temporades,
nosaltres funcionem per anys naturals, però, en el cas de les activitats del servei pedagògic,
l'aula de cinema, la filmoteca per a les escoles,
de la qual se us ha repartit el follator d'aquest curs, funcionen per curs,
i, per tant, en aquesta època, molt primers d'octubre,
és el moment de començar un curs d'activitats pedagògiques,
i crec que aquesta no ho sigui directament,
i crec que involucra molts actors que confloeixen,
com deia al principi.
Jo no m'estén més, simplement vull donar la benvinguda a tothom,
les gràcies a tots els còmplices d'aquesta operació,
que és una operació de barri, però també és una operació cultural, pedagògica,
audiovisual, transversal, d'integració, etcètera,
i vull donar la benvinguda als altres membres de la taula,
en primer lloc de l'Ai de Torrent, que no l'he mencionat abans,
que és la directora de la pel·lícula, sense ella, no hi hauria pel·lícula,
la Francina Martí, presidenta de Rosa Sençat,
i el Jordi Ambrós, cap de producció dels documentals de televisió de Catalunya.
Francina, benvinguda, i quan vulguis.
Bona tarda a tothom, també molt contents de ser aquí,
com sabeu, Rosa Sençat tenim la seva molt a prop d'aquí de la Filmoteca,
aquí a la vinguda de les Draçanes,
i amb la Filmoteca també tenim un projecte de col·laboració
i col·laborem amb els serveis educatius d'aquí de la Filmoteca.
Molt contents també, perquè finalment aquest projecte,
que ja fa quant temps que es va començar,
avui pot veure la llum i el podrem veure tots d'aquí una estona.
Recordo quan vam venir a Rosa Sençat, la Ida i l'Albert,
la productora de Camila Zonca, a presentar-nos el projecte.
De seguida va ser un projecte, quan ens va presentar,
que vam veure que tenia moltes coses en comú amb el que és el nostre objectiu,
com associació, i llavors vam donar el suport més aviat moral,
que és el suport que podem donar i pel que fa a la difusió,
perquè aquest documental hagi tirat endavant.
Dèia que el documental que ara veureu, que es titula Notaturis,
té moltes coses en comú amb el que nosaltres treballem cada dia a Rosa Sençat.
A Rosa Sençat treballem perquè tots els infants i joves del país
vinguin d'on vinguin i siguin consiguin,
tinguin una educació com es mereixen, una educació que no només vol dir
tenir dret a l'escolaritat i el dret d'una plaça amb un institut,
amb una escola, sinó que també allò que trobin a les escoles,
allò que trobin als instituts, sigui realment el que necessiten
pel seu projecte vital, ja veureu que va una mica el documental,
no vull fer spoiler.
Dèia que des de Rosa Sençat treballem per això,
perquè des de les escoles i des dels instituts,
els infants i joves puguin desenvolupar aquest projecte vital,
que no s'acaba mai, i de fet només voldria dir això,
i moltes gràcies a la productora, a la filmoteca i a TV3.
Moltes gràcies i bona tarda.
Hola, bona tarda. Aquí ens sentim tots una mica a casa.
Jo no recordava que Rosa Sençat estigués aquí al costat,
encara la tenia a Còrsega, però bueno,
i nosaltres, ells, com els que han fet el documental,
perquè el documental ha estat tot rodat aquí al costat,
i nosaltres, perquè sovint, com deia l'Esteve,
venim a fer presentacions de documentals a la filmoteca,
que sempre té les portes obertes pel talent emergent,
i pel talent ja acreditadíssim, que aquí hi ha gent d'altres els nivells.
En aquest cas, parlaré del talent emergent,
perquè per nosaltres és opera prima,
de fet per vosaltres un treball d'aquest tipus
és la primera vegada que el fèieu,
i cada vegada és més difícil, com que tenim mig mitjans, etcètera,
cada vegada és més difícil entrar a arriscar-se
en projectes de gent que comença,
i de totes maneres ens van començar amb una certa rapidesa,
ja no només pel tema, perquè els temes no són els que acaben
de definir un bon documental, sinó la manera com els fas,
el tema per ell mateix per dir que no és nou,
però en canvi, les primeres mostres del que volíem fer,
i de com ho volíem fer, ens van entrar molts pels ulls,
i vam veure que ells corrien un risc, evidentment,
perquè era primer treball, però que podíem fer-los costat
en aquest risc, perquè veiem que tenien bona bàsica.
Havien estat treballant, per exemple, amb la Neus Vellús,
ara ja consagrada amb qui també vam fer els primers treballs,
la Neus Vellús de la Plaga,
la qual això ja els diuen una bona carta d'entrada,
i planteja un tipus de disposició narrativa
que en alguns moments fa pensar en la Plaga,
que és a dir, un documentalisme net, natural,
però que hi brida tècniques de ficció, són recreacions,
i que va més enllà dels documentals,
per entendre'ns, tècnicament més prosaics d'entrevistes o de plans quiets.
Aquí hi ha molt seguiment, i per tant hi ha un repte narratiu important,
que l'han resolt tot i ser un primer treball,
l'han resolt d'una manera notable, n'estem francament contents,
i ja esperem que us agrada i tant com ens va agradar nosaltres.
Sabíem que corrien un risc, i creiem que va valent molt la pena, correm.
Hola, bona tarda.
Jo no em volia allargar massa,
perquè crec que ja val la pena que anem posant la pel·lícula,
és el que veniu a veure.
El que sí que m'agradaria comentar, com ja més o menys hem dit,
que aquest és un passi molt especial,
perquè es fa la filmoteca, perquè es fa el Raval,
que és el barri on ha nascut aquest projecte,
i bé, i també perquè el fet que estigui al Raval
ha permès que famílies d'alguns dels protagonistes puguin estar aquí.
Menys dels que voldríem, perquè no han pogut venir tots,
però no passa res.
Allàment m'agradaria que disfrutessin molt aquest passi,
que us agradi el documental.
És el primer cop que l'ensenyem a públic,
que potser no sabia massa de la pel·lícula abans de venir,
o sigui que estarem molt agraïts si ens dieu després del passi la vostra opinió.
Molt bé, i abans de donar passi a la projecció,
hauria allò d'anunciar tres coses molt breus.
Jordi, si no m'equivoco,
la migdia del documental per TV3 és el dia 15 d'octubre,
si no t'hi m'ho entenc.
El 17 15 d'octubre, a les 11 de la nit, el canal 33.
Per tant, taula d'anuncis, a partir d'aquí,
feu d'altar 10, sisplau, perquè qui no hagi vingut avui
té l'altre oportunitat per a vosaltres ja l'haureu vist.
En segon lloc, avisar que, a l'acabada de la projecció,
l'Aida i el Jaume Funes estrenen aquí per col·loqui,
per preguntes, comentaris sobre la pel·lícula,
i, en aquest sentit, per acabar,
jo volia demanar als protagonistes de la pel·lícula que esteu a la sala,
us aixequeu i us saludeu perquè us veiem.
Us tornem a seure i comencem la pel·lícula immediatament.
Mària, amb racides, teu?
Gràcies.
