que té més relació amb el que hem fet aquí,
és a l'Otis de la Pires,
i ara fa un any que ens vam constituir Girona,
era dintre del programa Recursos Propis,
que muntava el Bòlit, el centre d'art contemporani de Girona,
i la idea era una mica aquesta,
passar a la deixalleria i agafar matèria,
fer reciclatge creatiu de deixalla tecnològica.
El que va començar a ser un taller...
bueno, curiós, divertit,
va desenvolupar un grup estable que fa un any que estem treballant,
amb una trajectòria que ja portem cada un dels quatre,
quatre, cinc membres,
ja portem una trajectòria bastant llarga darrere,
i s'ha consolidat bastant bé, no?
I des de la teoria que se'ns van fer,
la proposta de venir a fer un taller semblant,
doncs, bueno,
hem fet un programa sobre els diferents punts que seria interessant,
més que no que arribés a grans instruments
i a grans coses que marxés a casa superben equipat,
és despertar-la la curiositat per una banda
i per l'altra ensenyar-li quatre trucs
de manera que ells puguin imaginar-se i si fes, i si, i si, i si,
donar-li les eines bàsiques
perquè després siguin capaços de multiplicar això, no?
I d'aquesta manera hem fet el circuit bending de Joguina,
que seria el més bàsic,
i hem jugat el tema dels cèremins,
que són un dels instruments més símbols de tota aquesta moguda,
el tema dels osciladors digitals i anelògics,
en plan molt i molt senzill,
temes de visualització, visualització d'imatge,
construint osciladors a partir de televisions antigues,
i després de tràquing anelògic,
utilitzant tants càmeres normals com càmeres fòscals.
Tot això, posat junts,
sembla que donava una perspectiva bastant global
del que es podia fer,
dintre de les nostres limitacions tècniques
i de coneixement i de tot, no?
Com perquè l'alumne pogués posicionar-se
i vingués del camp més visual,
vingués del camp més de la música experimental,
vingués més de belles arts.
Vingués eines a partir de les que pogués treballar.
