Aïde, recordes quan anem petita? M'emocionaré, eh?
I somiavem amb el dia de la nostra boda?
Doncs ha arribat.
Quan un és petit, tot sembla màgic, no? Tot és perfecte.
Sí que és veritat que com més grans ens fem, la vida es torna una miqueta més dura,
però per sort hi ha una cosa, una situació, un estat, o com se li vulgui anomenar,
que fa que tot valgui la pena.
Està enamorant. Aïde, no et vull mirar, filla.
Ha llegado la hora, ha llegado el día, ha llegado el momento de verte la poesía.
Tú señabas vestirte de blanco, tú señabas con el ponerte del velo,
tú señabas y soñabas con este si quiero.
Eres toda hermosura, no hay en ti defecto alguno.
A Ivan le has arrebatado el corazón, la llena de amor con tus miradas,
con una perla de tu collar, con una simple palabra, hoy el matrimonio iniciarás.
Ella el porta a casa, en un bon bot.
Ella veu la terra, d'una porca i una estona.
Ella pot veure tot allò que diu,
que ella s'està passant per l'estona,
i un dia els llibres s'adrecen a ella,
en la seva own llangüe.
El dia s'està passant, ell s'està fent la seva vida.
La primera vegada, ell s'està passant,
que és l'her que li agraeix.
Ella s'està preguntant,
ell s'està pensant que estic curat.
Ell parla de la nàil,
i les nenes i les brosses.
Arriba el crep a aquest anell,
s'enyal del meu amor
i de la meva finalitat,
i del fill i de l'esplitxant.
Ivan, rep aquest senei, senyals del meu amor i de la meva fidelitat,
anomen del pare, del fill i de l'esplitxant.
Ivan, ja veuràs com t'ho vas apuntant.
Hi ha aquells, vius Dans i subsc細 i uma èssa.
Quero saber aquest.
Moltes gràcies!
Moltes gràcies per haver vingut! Moltes salut!
