La idea de crear l'entorn, que això l'entorn ha sigut ja molt recent,
sinó de crear o de cercar una forma diferent de donar els aliments a la gent necessitada,
neix ja, parlem des del 2013, aproximadament,
com veiem que va creixent molt ràpidament la quantitat de gent necessitada,
que no arriba cap de més, que té una sèrie problemàtiques dintre del seu pressupost que no pot ser,
i que la quantitat d'aliments que hem d'estar donant també creix.
Hem de pensar a parlar d'aquestes 300 tones d'aliments carites sols a suministrar als usuaris durant un any.
Això ens fa pensar que hem de cercar alguna forma diferent i, sobretot, que dignifiqui una mica més l'entreguen aquesta gent,
perquè hem de reconèixer la gran tasca que no pararé mai de dir que els agraïm el 100%
a les parròquies, a tots els voluntaris i als mossents que han fet aquesta tasca durant més de 40 anys,
moltes vegades, en uns locals, que la infraestructura no és la pròpia, la més adequada,
per poder fer tota aquesta entrega, perquè és moure molta quantitat d'aliments.
Hem de pensar que hi ha parròquies a Mataró, segons la barriada,
que tenen una quantitat d'usuaris molt elevada, que reben cada mes,
quan els portaven els aliments, molta quantitat aguanta molt als voluntaris.
Normalment són gent gran, i fer tot aquest treball d'entrega, de fer l'OTS,
tot això es complicava molt, ja dic, i repeteixo, i és el que volia deixar molt remarcat,
és agrair infinitament a tota la tasca que han fet tots aquests voluntaris,
els mossents i les parròquies, però veiem que es havia de fer com més.
Vien de dignificar una mica aquesta entrega, i sobretot que la gent, pensant amb idees
que anaven veient que s'osguien aquests famosos disses que s'han anat obrint
en diferents llocs del territori català, coneixem, parlo català,
perquè són els que més coneixem disses, avui dissentes de distribució d'aliments,
en el fet que la gent té la probabilitat d'allò de poder triar ells personalment
quina és l'aliment que necessiten, que se'n volen emportar.
No heu fet d'adonar-los-hi un lot, que tu prepares per endavant,
i que no totes les famílies necessiten el mateix tipus de menjar.
Això ens va fer pensar que havíem de fer el com, van començar,
vaig estar en contacte amb Creu Roja, vaig estar parlant amb l'Ajuntament de Matarons,
serveis socials, i van començar a pensar en un projecte que ens havia de portar
a cercar un local amb condicions per poder muntar això,
perquè això vol dir tenir un magatzem de bastanta capacitat,
perquè són molts ja he dit abans els quilos d'aliments que es mouen a cada any,
i llavors puguem fer un tipus de botiga supermercat amb el seu servei d'atenció directa, i tot això.
L'accés al centre aquest, tant als dies que hi ha Creu Roja,
com als dies que tenen els voluntaris de càrites,
hi ha tècnics socials que pot atendre quantsevol tipus d'urgència,
o sigui, quantsevol persona que tingui una necessitat sobrevinguda,
que també ho considerem primordial, el fet de poder tenir obert cada dia
és que no se'n vagi ningú sense tenir alguna cosa per menjar aquell dia,
pot fer una percepció d'urgència i que després d'arribant a la treballadora social
o de càrites, de Creu Roja o de l'Ajuntament,
perquè pugui fer l'estudia de la família.
Els treballadors socials, un cop han investigat
o han pogut tenir totes les dades,
és quan fan l'assignació de punts per poder anar a aquest supermercat.
Moltes persones, un cop ja ho hem posat en màxa,
al mes de novembre hem estat preguntant als usuaris,
hem estat preguntant als donants, també, que em pensaven,
perquè hi ha donants que són d'empreses, locals, n'hi ha que són provincials,
que els hi semblava aquesta idea.
Crec que podem millorar, sobretot en temes de productes frescos i de congelats.
Una altra de les coses que també creiem
és que és un centre de suport alimentari,
no és un centre de repartiment d'aliments,
i el suport alimentari no només el aconseguirem donant aliments.
Jo crec que quan funcionàvem per separat hi havia tot el que era la pastoral de càrites
i que feia una tasca molt important, les veïedores socials,
a més la gent feia cursos de diferents coses,
com poden ser cursos d'idioma, de costura, prelaborals, etc.
Crec que una de les apostes que té aquest centre,
que, com vau poder veure, té una aula preparada,
és poder donar suport a tot això,
perquè la finalitat d'aquest centre és poder empoderitzar aquestes persones perquè se'n surtin.
Una de les coses que també ens hem trobat és que et ve gent i et diu,
escolti'm, però he vist que hi ha una persona que ve, però aquesta persona treballa.
Sí, és cert, que el 2013, quan vam decidir que teníem que trobar solucions,
teníem molta gent que no hi havia ingressos.
Ara, en l'any 2017, estem amb una altra realitat,
i és que tenim treballadors pobres, i és cert,
hi ha gent que, per al tipus de contracte que tenen, de mitja jornada,
o bé perquè a més se veien 3 hores al dia,
o contractes molt curs, no arriben a final de mes.
Per això dic que el fet de venir i de tenir dignificada entre cometes la pobresa,
vol dir que no és estigmatitzant el fet de que vinguin al centre de suport alimentari,
perquè és un suport.
Hi haurà persones que, malgrat que siguin cinc de família, només tindran 40 punts.
Per què? Perquè els seus ingressos diu que el que necessiten és un complement,
no necessiten tota la alimentació bàsica.
Sense canvi, hi haurà altres famílies que necessitaran el tot de dos.
Jo crec que això és molt important que la gent ho pugui sapiguer.
O sigui, el fet de venir a l'entorn del supermercat aquest
és un centre de suport alimentari, que ni solvantarem totes les necessitats
de la alimentació que tenen les persones, ni el fet de que vinguin
vol dir que no tinguin cap tipus d'ingrés.
I s'ha d'entendre com això, com un centre de suport alimentari.
En definitiva, jo crec que estem davant d'un gran repte,
hem obert les portes d'un local immens, amb moltes possibilitats,
amb moltes ganes d'ajudar a part dels voluntaris que ens donen suport.
Molt grat que des d'aquí també cal fer una crida,
perquè necessitem més voluntaris que ens puguin donar un cop de mà,
perquè hi ha moltes tasques, a mi quan em diuen,
bueno, és que avui atendrem a 90 persones, no són 90 persones,
igual al total de persones que aquell dia estan rebent alimentació.
No només és el titular, que és el que ve, sinó són els beneficiaris,
en famílies de puits, de sis, per el qual, a no millor, amb un dia normal,
diríem que d'allà estàs sortint aliments per 500 o 600 persones,
per el qual el volum de gestió d'això, moltes vegades queda desllui,
tota la feina de reposició d'estocs, de magatzem, catalí com vau veure,
és un continu poder-lo tenir en funcionament.
I, òbviament, sense els voluntaris que acompanyen a aquesta activitat,
seria pràcticament impossible tenir-ho per compte.
Jo sempre explico el mateix.
Aquesta gent ens està donant alguna cosa que no recuperarà mai més,
que és el seu temps.
La persona que és donant d'un quilo de rosa, d'un quilo de sucre,
o d'un empolladoli, allò ho pot recuperar.
Es pot estar d'això, es pot estar d'allò,
sense canviar el voluntari es estarà donant alguna cosa que no recuperarà mai més.
Per el qual jo crec que s'ha de posar la importància,
sobretot amb la tasca que fan aquestes persones,
en el suport cap a aquestes famílies,
que un dia ho passen malament,
i que una de les coses que jo dic és que tots estem més a la vora
de passar per l'entorn que no de tenir un vaixell en el port de Mataró.
Per el qual cal veure-ho des d'aquesta perspectiva,
i quan realment fem una acció o pensem en donar aliments o en donar alguna cosa,
pensem que demà pot ser per nosaltres,
perquè avui en dia la volatibilitat de la feina dels ingressos
tot és sumament volatil.
