L'riteu amb un alt Adams.
M'agrada aquesta sàpia de Pablo.
M'agrada ser de Sant Viernes poble, m'agrada viure dins un poble,
però, si hi ha de triar, m'estic més a la fora vida,
perquè hi ha més terra, i puc col·lar ja més terra,
i té més puesta, però és el que m'agrada fer.
Vull viure en una ciutat i lliure-ho.
Vaig a les escoles d'entrogènic, aquí, ara faig xisor.
On és l'hora de dir que m'ensenyessin més d'escamp?
Però la gent ens enlla més a fer altres coses que no escamp.
I escamp s'està perdent molt, i, si no, m'altinguen la gent,
no... la cosa no anirà mai.
A meus amics també li agraeixo un mica escamp,
però no es veuen futbols, almenys jo no es veuen futbol, també.
Ara sóc el president d'una associació de la Pajasos.
Pajasos estan semblant la terra com se passen dues,
que és un pàtus de dues coses.
Ara són cinc, i sembrem un pàtus d'erre.
Jo tinc la associació perquè...
a meus amics els agrada un pàc, això, i agamarà-la.
I a part que, si ve gent que no sap molt ni pels menys senyors,
com els teus, tenim per passar ratos, són nens.
Bé, ara aquestes coses estan en un pàfot de dues.
Jo conec un pàtus de Pajasos, que no li va molt bé la cosa.
I, bueno, jo, encara amb aquells molt d'anys,
quan d'aquí un pàtus d'anys, la cosa s'amiguerarà,
però, de moment, s'està molt fotut.
Jo no el vaig decidir així directament un dia de joves i Pajasos.
I bé, el tio ja tenia animals, però jo volia els meus animals,
i vaig anar amb el meu pare i li vaig demanar que hi anir.
Va ser el primer animal que vaig tenir.
I el vaig parar el veu, els pericos, els conecs...
Allà he aconseguit el que ja volia.
Home, el secret per ser un pàfot de Pajasos no té molt de secret.
He de fer les coses bé,
he de pensar en el que fas,
i per ser un pàfot de Pajasos t'han d'ensenyar.
Però no importa que t'han d'ensenyar molt,
perquè la mateixa feina, la mateixa feina del pastor,
ja t'ensenya el que ha de fer, ja t'adius, el que ha de fer.
Home, que home,
home, ja m'agradaria molt ser Pajàs,
però així com estan les cares és difícil.
Però, bueno, tothom té un llot de teus vida.
No sé per què m'agrada,
no sé com fa que m'agrada i per allò m'agrada.
I els animals, encara que t'ho pensis que no,
els animals que en tenen, o els que us en dieu.
Els animals els ha d'estimar.
Si els veus donar a menjar, sempre ho veus menjar a la mateixa hora.
Si els veus menjar estar feiant i no va per aquí escala.
El pitjor que tenen és que ha de ser càdia.
Sí, ara la feina càdia, càdia, càdia.
Aquesta gent que viu els ciudats,
menjar un pollastre que ha anat a comprar les cares refores,
menjen però no saben què menjen.
Hi ha moltes coses que no saben d'aquell pollastre.
I si tu tens els animals i els dones els aporto,
saps que el que menja, almenys.
I saps com ha viscut aquell animal.
Sempre que menjis un animal,
sacant un animal l'han de valorar,
perquè en aquell animal l'ha hagut de matar.
I un animal que el maten no li faca gràcia.
I si tu t'hi has de cagar, és com matar per matar.
No t'he sentit.
Jo sé cuina com m'agrada fer,
o sé cuina com un brot de ser mans.
M'agrada ficar-se mans a la pasta,
i m'agrada fer-se pasta i un brot de ser mans a la cuina.
Em agrada molt, ja tot el que és formatge, yogur,
qualque de formatge, tot això m'encanta.
I la llet m'encanta, sempre m'agrada.
La llet de les robes, no tenim cap cabra ni cap vaca.
I la roba no fa molta digueta, em fa poca,
però el que fa és que ja m'agrada.
Durant-me que hi hagués, no me fa estar content,
perquè jo el que dret d'aquelles robes,
troques, té un bus més fort, no sé, perquè troques més barat.
Ja som molt a mi de temps en plau, i m'he fet molta confiança.
I m'agrada molt estar amb ell.
Com que li ha passat, m'ensenya de fer les cares, com ho he de fer.
És un home que m'agrada com explica les coses,
i m'assem bé amb ell.
És una persona que pot confiar i no confiar.
Aquest home, el pastor, ha passat faig, ha passat gaire malament.
I encara que ho hagi passat tan malament,
Toni està content i s'ha fet de la feina que va fer.
I si m'ensenya el que sàpigua, jo el puc ensenyar un veïnat,
un fill o el que tingui,
i que això el podrà ensenyar una altra persona,
i així és important que s'ho vagin tramitint les coses,
perquè així mai s'ha perd.
Ja sóc un inclinat escamp,
i tot el que tenim nosaltres m'haurà d'anar a ser naturalesa.
No hi ha res que no m'haurà d'anar a fer, tot té una para natural.
Si l'altre ho ha de matar amb ella, nosaltres m'ho morirem.
La gent que m'ho escomanda, trobo que això no ho té en compte.
Doncs ja, la vida, és un regal.
Per això el pastor i el primer, el Toni,
crec que he de fer el que jo vull,
i jo sóc una persona que té les coses clares,
i encara que no pugui ho he de provar, una vegada i una altra.
I, si m'alça feliç, el que has de fer és el que t'agrada.
I tu t'agrada una cosa i dius, és impossible que ho pugui fer.
No és impossible, ho has de provar, i encara que no ho aconsegueixis,
tu estigues content d'haver-ho provat.
Jo ara sóc feliç.
Estigues allà.
