Fànig que col·leccionem records, records de moments que han estat importants per nosaltres.
En un dia com avui, que passarà a formar part d'aquesta col·lecció de records pal·líços,
volem compartir tot vosaltres les fotografies de la nostra vida.
Si menys mal que al final la meva mare, ha trobat l'album de petit,
perquè no sé si t'havia ensenyat mai les fotos d'aquest tal alpaní que estava negrit.
No, no, no, no ho he vist mai.
D'en Quim, ho estic donant a quin cerrell, no?
Sí, ara que dius això, d'en Quim tinc una anècdota molt bona,
és que quan jo era petit em van regalar un tocador de nines,
i un dia vam anar a viure a casa i el vaig assentar al tocador,
i li vaig començar a tallar els cabells, jo, com si fos una porroquera,
però que el cerrell no em quedava, no em quedava res, que jo vinc de tallar, vinc de tallar.
I li vaig deixar un cerrell que, si mare, encara m'ho recorda.
I em semblava en Calimero, i tu, Quim, em deus en recordar.
Bueno, què has trobat tu de fotos de quan ets petit?
Jo no el primer que m'ho he ensenyat és la pinta dels hippies,
els meus pares, quan es van casar, la veritat és que em va impressionar bastant.
Mira la foto, si votava una miquota i se'n va en trets d'Austin Powers.
Jo dos primers records vaig trobar d'aquesta foto a Torranca,
casa de Lluïla Mariona, que és la meva germana Núria i l'Ester aquí banyant-nos,
i el boavi controlant des del fons.
¿Dónde són aquestes fotos?
Sí, són les fotos de Sacaró.
Saps què t'hauria comentat que fèiem les festes de la comunitat?
Sí.
Doncs aquí sempre fèiem proves, venien pallassos...
Però mira, és que tens que fer aquesta foto més brutal.
Una, la cara de patiment del meu germà fent una carrera de sacs...
És que sempre m'ho dius que no.
Totes les coses no han sigut mai l'oció.
I la segona, si us plau, Sergi és una abancdansa personal,
ballant va a Castric Boys, increïble.
Això és una cosa que quedarà patent, eh?
Sergi, això ens ho has de fer amb directe.
El latisme és que a l'època que m'haguessin cantat,
que ho poguessin viure junts,
jo sé que tu haguessis disfrutat d'aquest món.
Havíem viatjat moltíssim als meus pares,
m'acompanyava a tot arreu.
O sigui, eren incondicionals.
I ara que estem casats, tenim un dilema que solucionar.
I és com organitzarem temes nadals i xantes teves.
Hòstia, aquí tindrem un problema. Sou molt de colla, eh?
Ja, però els records que tens,
quan hi ha tanta gent i es fa fista grossa,
sempre cantaves,
em fa gràcia perquè hi ha el meu avi i la meva iaia.
Per desgràcia, doncs no vas conèixer, eren unes grans persones.
I ens sap molt greu, perquè en 3 minuts
ens ha sigut impossible incloure
cada una de les anècdotes que tenim amb cada un de vosaltres,
però, per alguna cosa, esteu aquí.
Ara us toca a vosaltres,
fent que aquest dia sigui inoblidable.
Compartiu totes les fotos del dia d'avui
amb el nostre hashtag.
