Hola, també bon dia. Abans de començar, voldria dir uns canvis que he negut amb la inauguració.
A la Núria Balada, directora executiva de l'Institut Català de la Dona, la substituyeix,
la Montserrat Gatell, president de l'Institut Català de les Dones.
I l'Ester Jiménez Salines, presidenta de la Comissió de Dona i Ciències, està fora d'Espanya,
per la qual no està aquí present avui.
Bé, anunciada això, passo la paraula a Montserrat Gatell, president de l'Institut Català de les Dones.
Moltes gràcies, bon dia. Benvingudes i benvinguts.
Una salutació cordial i especial a les senyores que acompanyen aquí a la taula
i també a totes i tots vosaltres per haver tingut l'interès de venir a la inauguració
d'aquestes jornades tan interessants.
En tot cas, em correspon com a presidenta de l'Institut Català de les Dones donar les gràcies
per haver tingut l'interès de l'organització que l'Institut estigués avui representat
aquí present a la taula inaugural d'aquestes jornades.
Això per una banda i per l'altra, una manera molt especial també per l'Institut Interuniversitari,
no he dit tot el nom sencer, que la llei de la vegada és molt llarg, però tots ens entenem,
per haver organitzat, per l'encert, d'haver organitzat aquestes segones jornades.
Repassem el programa per preparar-me aquesta breu intervenció.
Se m'acudia que fa fins i tot una mica d'impressió veure-hi tots els noms que congreguen aquestes jornades,
veure-hi noms molt insignes i molt significatius en diferents àmbits del coneixement.
Entre la participació de tantes menys preclares i l'encert dels temes plantejats,
estic convençuda que aquestes jornades no només hauran despertat l'interès de moltes persones,
sinó que, a més a més, seran profitoses i així ho espero i us ho desitjo.
Però, a banda d'això, voldria ressaltar, com deia començament,
la importància de l'organització d'aquestes segones jornades de recerca.
Per què? Perquè ho necessitem, bàsicament.
Necessitem espais de reflexió, espais de debat, espais d'intercanvi,
de coneixements, de profundiment en aquests coneixements.
A la fi, el que necessitem són espais de comunicació per posar en comú coses,
pensaments, estudis, conclusions, etc. a l'entorn dels estudis de dona i de gènere.
Ara fa un momentet, abans de pujar aquí a la taula,
em parlava amb una de les persones d'assistents,
que és això el que farà que no deixem de parlar-ne,
el fet que des de totes les institucions i tots els àmbits,
per tant l'àmbit acadèmic, la societat civil, les institucions públiques,
els poders públics i polítics, cadascú hi posi el seu interès,
la seva vocació i la seva col·laboració,
perquè és amb aquests epígrafs que podrem en sortir-nos-en.
I en sortir-nos-en em refereixo en aquest moment justament
a no deixar de debatre, de pensar, de comunicar i de reflexionar
l'entorn de les dones i el gènere.
Sabem prou bé que no podem afluixar la intensitat de les nostres demandes
i dels nostres esforços per tutar-nos d'uns espais propis
que no ens són donats mai de manera natural,
sinó que ens són donats a través de la conquesta d'aquests propis espais
i també passeixi en l'àmbit acadèmic.
Per sort, i ho he escrit amb molt coneixement del que estava escrivint,
per sort existeix l'Institut Interuniversitari,
que actua com a plataforma de relació i del lligam
de diverses persones, de grups de recerca, de professionals, experts, expertes,
i que té l'encert, a més de complir, amb el seu mandat més bàsic,
que és mostrar l'impacte social de la recerca de gènere.
Per tant, complia amb aquest mandat de la transferència de coneixement
que és un mandat de l'institut acadèmic.
I, per tant, que aquestes segones jornades tinguin justament aquest objectiu,
com hem pogut llegir en el programa,
demà és un encert.
El programa diu, es fixen també com a objectiu
promoure el debat i l'intercanvi d'idees.
Jo crec que això és excel·lent.
Esperem que les conclusions que s'extreguin d'aquestes jornades
ens facin avançar en aquest camí de la reivindicació,
de la veu, de les dones, de la seva expertesa,
també en l'àmbit del pensament.
Perquè si sumem aquestes dues idees,
el saber de les dones i l'àmbit del pensament,
tots dos, ja prou denostrats i invisibilitzats
per la resta d'organització social,
aleshores tenim una criatura, si m'ho permeteu,
si m'ho permeteu la metàfora,
que d'estar molt ben cuidada i a la qual s'ha de prestar molta tensió
i agumvolar des de tots els àmbits, com deia, en un començament.
L'Institut Català de les Dones,
com a institució pública i com a institució
escrita la Generalitat de Catalunya, no és cap secret per ningú
i molt menys en aquest àmbit acadèmic en el que avui estem,
que passa per moltes dificultats econòmiques,
les mateixes que la resta del govern
i la resta d'institucions del nostre país.
Tot i així intentem, dins de les nostres possibilitats,
intentem que allò que ja està engegat no s'aturi.
Així ha estat amb l'Institut Interuniversitari,
però haig de dir que ha estat possible que l'Institut faci
aquestes segones jornades de recerca amb el suport,
més o menys mínim, de l'Institut Català de les Dones,
no només per la vocació de l'Institut a fer continuar allò que ha estat,
sinó per la gran generositat que ha demostrat
l'Institut Interuniversitari, perquè en un moment de dificultats
han sabut amullar-se, com dic amb molta generositat, allò que tenim,
i amb allò que estem, i amb allò que nosaltres hem pogut aportar,
s'han organitzat unes jornades que alguro excel·lents, només veient,
com deia començament, llegint només qui intervindrà
i els temes que s'han posat sobre la taula.
Per tant, agraeixo aquesta generositat,
l'organització d'aquesta jornada, la vostra invitació,
i us desitjo que sigui molt profitosa per totes i per tots.
Esperarem amb ància les conclusions que en podeu extreure.
Moltes gràcies, Montserrat.
Moltes gràcies, Montserrat, per la teva intervenció.
