T'has de fer el futbol d'una pel·lícula, ens haurà apotejat, no, avui, d'un i dos.
Tant anar a Barcelona i al final sempre passa el mateix.
A veure'm d'esperar, veiem què passa, no?
Sempre s'ha dit una mica, no? Sembles l'Areu Escampa, que no estàs mai a casa, sempre estàs por a votar amb pel carrer, i sempre estàs por a votar amb pel carrer.
Si has les aparegut o tornaràs algun dia, si vises a casa, o no.
I després també hi ha la persona molt vestidora que li diria que sóc jo, i jo que no aprofita gaire de la vida, i ell seria el bon home.
Si vas sentir molt identificat amb el nom en Guillem, i va, va, doncs ens quedem amb aquest davant.
Suposo que el que es busco una mica és una manera d'expressar algun sentiment.
Sona molt típic, però a la fi si fas música és una mica per això, i si coneixes, no sé.
Si tots els col·legues toquem un instrument o altre... Sempre acabes tocant uns molts col·legues o un bueno altre.
Ens surts en grups sense parar ni gaire sentit una mica, però...
Ens el diuen que vam començar a tocar junts, i vam poder sortir el que ha sortit.
I al principi ho veia com una mica malament.
Em pensava poder poder inficar-hi un baixista o un altre guitarra, i vam intentar que hi havia un guitarra.
I vam arribar al conclusió que era millor quedar dos i ser dos, que era més fàcil de quedar i de tocar, i doncs ens adeporten.
I així ja està.
Les lletres tampoc surten mai...
He escrit això, sinó que estem fent la cançó i anem fent la lletra com fem la cançó.
En el moment en el qual se vol dir que surgeix, li posem una lletra i mira,
les paraules són les que surten en aquell moment sense buscant.
Perquè també ja dius que és allò que la cançó no l'acabem un dia. Poder l'acabem en tres assajos.
No en surt amb la idea de fer una lletra un dia, sinó que necessitem més temps.
Depèn de la inspiració del dia, una mica.
Primer teníem la idea d'autoditar-nos una mica el CD, la demo, treure una maqueta,
i, bueno, Fameli que ens va presentar una mica la idea de ja que volien surgir com a ser ell i tot,
doncs d'editar-nos una mica el CD i això.
I per tard de Madrid també hi ha l'Escaleia Enricot,
que ens editarà en un caset així, en funda de roba, que seran cent còpies.
Tenim concerts planejats, tal, ni en fent, no tenim cap visió clara,
doncs acabarà ni on anirà, ni res, bàsicament.
Ja no és de ganes de fer coses. Sí, ganes de tocar, sobretot.
I d'altres anar a gravar, a treure un altre disco.
Sí, potser, que he fet molts temes, suposo, nous.
Ara ja els veus, ja comencen a ser, ja ens vols tocar de nous.
Perquè ja pesen, sí.
Això, gràcies per estar aquí.
No estava llençant el bassa, l'endús.
Diuen a la tele i prenen càrregues.
I ja going on by.
