No, no, no, no, no, no, no.
Mò, però no pot, perquè sap que caur el sol,
perquè no pot fer-ho sol.
Ha d'aprendre això que el vol.
Eh, viu en un niu,
sobre l'abra prop del riu.
Allí passarà l'estiu,
per aprendre aquesta viu.
I no en té prou,
amb sortida gau,
ell no pot demanar estir,
perquè sap que un dia a ell
serà un ocell,
obrirà les seves ales en el vent dels vents.
I vol d'altitud,
és un vol directe al sud,
ha d'anar a buscar calor,
perquè arriba a la tardor.
Ell és un ocell,
i en l'estol tots són com ell,
però ja no vol ser-ho més,
però és que no pot fer-hi res.
I no en té prou,
amb això que el vol,
ell no pot demanar estir,
perquè sap que un dia a ell
deixarà de ser un ocell,
escamparà les seves plomes en el vent,
en el vent,
i, i, i,
i, i,
i, i, i, i,
