Tots els guionistes, i qui digui el contrari manteix, estan malalts i tenen hipergrafia compulsiva i han d'escriure a tot moment.
I tots els guionistes han d'escriure, i tots tenen blogs i twitters i escriuen milions de coses.
O mails llarguíssims, i jo tens un mail llarguíssim, és un tio que està a punt de suïcidar-se o d'un guionista.
Com et surt això de començar a escriure relats?
Quan tens una estona lliure escrius, i és una de les palats que tenen dos pàgines.
Tampoc he necessitat tancar-me la muntanya, escriure els nores mortes, escrivia un, escrivia un altre i, de cop, anaven sortint.
Molts els havia escrit per un programa de ràdio que feia fa molts anys, que deia el Rosario de l'Aurora.
I escrivia i hi havia una secció fantàstica que era d'un vell que explicava històries.
I a mi m'agradava molt aquella secció i vaig reconvertir molts dels relats que explicava aquell llaió, i vaig reconvertir històries per Jesucrista-Amèrica.
Què has buscat amb el llibre?
Volia saber fins a quin punt estem, encara ens auto-censorem, o estem agafats,
ens l'agafem amb paper de fumar per segons quines coses,
i no podem entendre com llibres es titulis Jesucrista-Amèrica quan és una cosa absolutament banal,
i un titul que fa gràcies i no podem dir que és Jesucrista-Amèrica, que és un tio que va morir fa dos mil anys,
però tampoc trobaria que te fos fort un llibre que digués Hitler-Amèrica, ningú s'hagués escandalitzat, tampoc.
A la mateixa manera també hi ha algun relat que fa referència a l'Holocau, hòstia, riure'ns de...
de... de paginades nazis, i això la gent tampoc ho entén, avui en diem.
O qual, vull dir, a mi som d'escolòquers molts, sincerament.
Ets conscient que ha demanat tu llibre a les botigues fa vergonya?
I tant, que sóc conscient, ja ho vaig posar per això,
perquè la gent passés vergonya demanant-lo... és el títol més, encara que hagi d'anar-hi,
és el títol més anticommercial del món, perquè ningú vol anar-lo demanar.
I em feia molta gràcia que tingués així un llibre i que la gent el presentessin,
i que el coni algun dia hagi de dir-ho en directe.
Ja només per això hi haurà valgut la pena fer-lo.
Jesucrist era Amèrica. Manca aquest títol, i no una altra.
Vaig pensar bé amb quin és el títol més bèstia que digués Jesucrista-Amèrica.
Vaig començar a fer recull de relats, i en cap moment tenia idea d'anar-lo així.
Sé que si li hagués posat un altre nom, m'estania d'entrevistant en llocs més mainstream que gent normal.com,
però no és l'objectiu, aquest, tampoc, sinó...
Teníem a veure a qui li interessa un llibre que es diu així i a qui no.
I a canvi, és el català i el castellà?
El tenia escrit en català, llavors no em va venir el cap,
però heu de fer l'edició de llengua perquè ocupés més pàgines,
i he arreglat l'edició una mica.
T'he fet de fer molta mandra al castellà i vaig passar-ho pel traductor Reward directament de català a castellà,
i després al moment es va passar una mica per sobre.
És que hi ha noms de pobles, bestieses.
També volia que fessin una mica diferents, no?
Dic que és la seva gràcia llegir-se així, no?
Em diràs tu, és que jo no em llegiria mai un llibre en edició bilingüe,
no em llegiria les dues parts, no sé què sabés,
que l'auto està absolutament desequilibrat i ha posat canvis, no?
Tampoc n'hi ha quedants, però algun sí que n'hi havia.
Per què hi ha llocs on no volen vendre el llibre?
Molts centres comercials, no puc dir el nom,
però el cor d'inglès es va negant, rodó,
i van dir que per sobre del seu cadàver vendrien el llibre allà.
Jo content.
És recomanable que un nen et llegeixi així?
Sí, home, si és com donar-li mariguant el teu fill perquè fumis,
així que segur és que no fumarà perquè pensarà que el seu pare s'ha de tornar a plort.
Si ens ensenyes a insultar des de patits ja se'ls hi passarà ràpidament.
El teu fill de puta durant dos o tres anys i després ja es catxa.
I per quina novel·la?
Trobo una bestiesa, no sé mantenir l'atenció, tampoc ho he estudiat.
I també trobo una bestiesa que algú inverteixi a la seva vida
en llegir un llibre de 800 pàgines.
Ho trobo com fotre un tret de la cara a una persona.
Ho trobo del mateix estil de perversitat.
Llegir los pilares de la Tierra em sembla horrorós.
I escriure-ho pitjor, encara.
O sigui que no sé si escriu una novel·la, si algun dia aconseguirs escriure una novel·la
tindrà 200 pàgines de màxim.
I serà que la triple espanyol no ens arroguirés de la marica
i em lletraven grossa.
O sigui que ràpid, ràpid de llegir, però no ho descarto.
Qui es necessita en ràpid?
No acabar cap carrera.
És molt important.
Vendre molt de fum, és molt important també.
S'ha de vendre molt bé.
S'ha de vendre molt més del que ets perquè, si no,
t'ho he de passar per casualitat ho ets.
Quins diors t'agradaria escriure?
Una TV-Movie sobre el dia que el rei va matar el seu germà.
Això i que la passessin en primetime en tenen 3.
Això.
I què penso?
Potser no duraria gaire.
Dia un curmatratge.
I un altre pel·li més llarga, que m'agradaria fer algun dia,
és sobre què va passar amb les níñes del gàsser.
Què passaria ser tu que ser guionista del Diario de Patrícia?
Home, ser guionista del Diario de Patrícia no està mal.
A vegades penso que és un gran guionista el que ha dissenyat allò,
però són només aviat tradactors i és avorrida aquella feina.
És buscar friquis, trucar friquis, explicar històries, vendre fum,
no conec algun guionista del Diario de Patrícia.
És una feina molt trista i molt lamentable.
I aquesta gent no mereix ser tractada de guionista.
A vegades és un producte de qualitat,
i això sempre t'acaba fent de sigo.
Quins personatges són els més pàcies per fer rimbla?
Depèn, depèn.
A vegades depèn de la idea de la que t'agafis,
perquè, per exemple, a mi m'encanta el Montilla,
perquè m'encanta en Sergi Mas,
per això que t'acopis,
que t'acudeixen molt boiom,
que t'acopis molt boiom,
que t'acopis molt boiom,
que t'acopis molt boiom,
que t'acopis molt boiom,
que t'acopis molt boiom per fer-hi feo.
O saps què? Si li poses una perruca
per fer-ho fer jo,
però ja fa gràcia tot el que faci.
I d'altres que són...
O l'esperança hurtre també m'agrada molt...
No, el Rajoy també té los seus.
Té el seu encan, eh?
Hi ha d'altres més foscos que és difícil agafar-los.
Quin va ser el teu primer càcter?
No ho sé, quan era petit estava el color.
M'agradava fer còxos bé càques.
Aparemment...
i deia d'imitar ningú.
Però sí que feia algun gag i sempre acabava d'ensenyar el cul
per a algú que no sé, però tenia 5 o 6 anys.
I vaig veure que això feia moltes gràcies.
Tu ensenyes el cul en un moment determinat
i així funcionen les televisions.
Telecinco, per exemple, encara funciona amb aquest esquema.
De vergonya. Això és molt xiquit, sí.
No, no, vergonyir-me mai de la vida, perquè crec que vam ser...
no hi ha un alternativa,
sinó un cop de punya a la boca
de tot el que representava Eurovisión.
I me n'alegro i ho tornaria a fer.
I aquests dies m'ha fet molta gràcia veure Joan Cobra
dinamitant la retransmissió,
que jo és un tio que segueixo la seva carrera
des de fa molt de temps,
i crec que és un autentic geni d'adaïsta.
I, però clar, ell crec que ho fa sense voler,
cosa que m'inquieta bastant.
Crec que és una persona bastant
que aboreix una franja mental diferent a la nostra,
que eren molt conscients del que representava xiquilí 4,
que era una bestiesa i una barbaritat,
i no ens ho vam creure quan es van seleccionar per Eurovisión.
Ningú, encara que diguin el contagi, ningú s'ho esperava,
aquella bestiesa.
Estem molt contents d'això.
Gràcies als Royaltis, tothom es va poder comprar un cotxe,
que era el que volien fer amb el xiquitxiqui.
Què no t'agradaria que et preguntessin?
Tireu una opietat sobre la meva vida privada.
I la teva vida privada? Què tal?
Què tal?
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
Puc compaginar-la amb la meva feina,
però és el millor que pot passar en aquests moments.
Però a mi t'has d'oblidar-les.
A vegades.
Perquè s'ha d'estalviar aigua.
Jo ho vaig dir en Lula, em sembla, un d'aquests.
Però jo ho faig abans, acollint.
El meu és d'antigna, de petit.
Jo en cobra.
Sempre, sempre. No hi ha dubte.
És perquè és genoni.
Piquant.
No sé si és un gust, però és el meu preferit.
Falconcrest, Twin Peaks...
i el gran juego de l'Àuca.
Falconcrest d'actor, evidentment.
Twin Peaks d'ajudant de direcció de David Lynch,
per saber què collons estava passant en aquella sèrie.
I el gran juego de l'Àuca de, no sé, de Guionista.
De Guionista de Emilio Aragon.
Sí.
Comparat amb què? Volia preguntar abans.
Però jo crec que sóc bastant normal.
Tenia en compte que la gent és bastant normal,
en aquest món.
Però jo i el meu entorn és bastant normal.
Per la resta, per la resta ja no puc assegurar-ho.
Sí, s'avançaven, perquè he estat amb dues o tres persones.
Aquesta tarda he dit que venia aquí a fer una entrevista
per una guantamera.
Sí, sí, s'avançaven, s'avançaven.
Per saber com editeu aquesta entrevista.
