Benvolgut, permet-me suposar que m'agrad no hem gaudit de presentació oficial.
Més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo reconec que hi faré covard a mi.
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit.
Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur.
I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny.
Benvolgut, jo no em somriure, que fa sola caminant.
I en aquella foto antiga, omidada en un galaix, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privil·legiaven d'una ciutat.
Tu assenyaves l'abser romànic d'una catedral,
i sou joves i forts, i sentiu l'eternitat al vostre davant.
I benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
està m'esperant.
I que simpàtics que s'ho us veu,
i quin mal de vi a fer, i m'ho imagino o t'intento,
i t'asseguro que comprenc encara avui sense remei,
tot trontoll i un segon,
quan un amic amb bona fe pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé,
i que no anyores aquells temps que fins i tot el recorda.
No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món,
que t'estan agradant tant,
i agraeixes que en dels dos em fessin creixar amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugàs d'una vida millor.
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar.
Amagat en no sé què és, però en nena no puc respirar.
Ai, benvolgut, que estrenc si un dia et vam fer mal.
El meu amor, la meva sort, les meves mans.
O el meu dit, resseguint-li la conna.
T'abra el benvolgut, que arribar-t'hi es vol quedar.
Ai, aquests dits no són senzills,
la gent com jo, que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets una mà ocupat.
Suposo que és moment de comiar d'armes per anar.
No haver-te emplenat massa, no haver-se endolat un boig,
que la força ens acompanyi.
Adeu, fins sempre sort.
Però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec.
Esperaré d'homes seriosos, esperaré darrere dret,
mentre tu li fas brometa, veig que els busques els,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Parem a Déu i marxarem i allà em dirà que t'ha vist vell,
i pas a pas ja estaràs tan lluny.
Com el crati, que abans d'entrar a història, li tocava el cul.
Arremant-la contra els arbres del costat,
d'un institut, ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat.
Si entre els metolls, sortim tu i jo, diner i aquí el senyor.
Estem esperant, xicots aneu fent lloc.
Estem esperant.
