Rosaprinàcia
La lliure va a dir que és honest.
Vale, vale.
Vale, no, ara els hauria de ser molt caros.
No, estem molt rots, però... Vinga, gràcies.
Vinga, us hauríem d'ajudar.
Bona nit, anem-nos aquí a dins, perquè se n'espera.
Ara, pausa.
50, en un peu, xicudeta, i sí, un altre micro,
no el que gasta per cantar.
I un de pinso, no?
I hi ha un mandènger.
Algú navegava a Sant Alcà? Sí, els ha vingut.
Si el podem provar... Sí, sí, el tinc.
I de noves és, m'han dit que diuen, cançó marinera,
i la vida és més difícil, desnoves...
Pare, pare.
Sí, en un velcro algú navegava, tan amatxat d'ahir.
Crec que és el mateix, crec, eh? És el mateix?
Sí, sí.
Bé, ja tenim assim, antecedents, en la ciutat del Moussafes.
Van fer un volo per Pasqua.
L'ha impassat. Un poc especial.
Va ploure i no va anar un poc d'acabar, i volíem torrar.
El més gràcies de tot és que aquí volo,
el repertori el prepararem especificament paixer...
paixer volo, paixer concert...
I a la quarta cançó, crec que va ser...
Va passar la plora i el senyor tècnic de sort.
Va dir, s'ha acabat, i això, s'ha d'acabar.
Però bé, la cosa m'hauria volgut que és el gestor cultural del Moussafes...
i, bueno, tenim una relació pregostreta.
Tenia ganes de que vinguem ja però en el teatre,
i com format abans salva més habitual, i com més serió,
i a partir d'aquí ja van començar a buscar data.
I bé, ho és el dia.
Va fer una.
...es una cosa que veiem.
Anant una mica un recull de cançons tradicionals,
són tradicionals però estan fetes de la nostra manera,
d'arreu dels països catalans, de Catalunya, València i Vale
de l'Unió València i Baleàs,
veuran cançons de braçol,
tonades de cagar, jotes, boleros...
Però fetes de la nostra manera
i donar-li una eina més modern.
I també hi haurà cançons inédites, que no estan al disc.
Que només les hem tocat una vegada abans,
que va ser a Palma la setmana passada, al Teatre Mariterre,
que allà va ser l'estrena mundial absoluta,
i ho visc eren molt millors, segur que hi seran millors.
I també tenim ganes d'anar rodant les cançons noves.
Per tant, també que no ho han dit una cançó tradicional d'aquí,
i amb una lletra d'un escriptor d'aquí balencià,
Marc Renell, que vendrà expressament a veure'ns,
i sortirà a llegir aquest poema que ell va escriure.
El don Nicardo del barri de l'Urdes de Moller del Bañés,
Mariterre del Reuter, de Balcudí, Mallorca, De Ceciés,
Alba Forés, de Jombay, Terra de música, de músics i amics,
i El José Le, del CMC,
i com diu, és la cançó del CMC que podem dir.
En tot vostès, dos quatre, amb en Salva.
M'han dit que diuen, que ja es molt dir,
que el vi afluça la llengua.
Dona un vevi que us porta notícies d'allà i d'aquí,
d'allà i d'aquí.
I jo no sé si són veritat, només les canto vers i de cas.
M'han dit que diuen que d'alt del Sims,
on el vent torna a gel, les puntes desvits,
les velles conten contes que es cursen mitz,
que es cursen mitz, i jo no sé si és veritat,
però us ho conto per si de cas.
I m'han dit que diuen que riu a dalt,
ja homes fets de pedra, roques de sal,
però ploren com nens si són lluny del mar,
i jo no sé si és veritat, però en la tempesta no plaren pas.
I m'han dit que diuen que d'aquí o d'allà,
tots seixen en les penes que hi tarren mà,
que el cant fa grans els joves, joves és grans, joves és grans,
i com sabem que és veritat,
cantem per pura necessitat.
Elles conten contes que es cursen mitz, que es cursen mitz.
Homes fets de pedra, muntanyes de sal, muntanyes de sal,
però ploren com nens si són lluny del mar,
i si són lluny del mar,
tots seixen en les penes i tarren mà, i tarren mà.
Farem una cançó marinera que és nostre, és inèdita,
i fa molt poc que l'hem feta.
Avui serà la segona vegada que la faim en directe,
la farem la setmana passada a Palma,
i és una cançó molt optimista, que parla de...
que s'ha de tirar endavant, de la vida, parla de...
de mot, també, i és una cançó marinera,
i en els mateix temps dir-vos que la varen fer...
La varen fer, no, però la varen acabar l'altre dia dins desbaixell.
Quan anàvem de Barcelona, a Mallorca,
van dir, mira, tenim quatre hores per assajar,
que és una cosa que m'agrada fer a altres, assajar de nit.
Sí, m'agrada.
I la varen acabar en desbaixell, i van dir, mira,
així, una cançó marinera, no fèiem moltes ones, però bé,
la varen anar amb així, xup, xup, xup, cançó marinera.
I el sauerze va esmorzar per l'anglaterat.
I li va i saber què volia fer connectar amb en top,
que aquí s'havia deemasumping un model do.
Venim d'aquell moment amb la Arena donant molt de converse wraps.
com l'espurna de l'asol.
Salparen just a tren de alba
i se'n va a l'escap al món
amb l'hora de caudor allà
perquè no s'adormi en sol.
Quan la nit sigui descarta
la lluna ens farà de guia
i el benet central camí
cap on neix la llum del dia.
Marina, tu quina vegàs
sol que la pell de la llum
els teus ulls són la finestra
on hi guaita l'horitzó.
La llum de la llum de la llum
la llum de la llum
Marina, faríq de blau
tu que abraçoles la moa
en la marca del desig
capità del meu timó.
Gràcies.
Ara arribarem a algun punt.
Suposo que això és interessant.
Ara arribarem a algun port segur.
Jo penso que apostem més per la creació pròpia.
Passar de fer versió
és per fer-te més pròpies.
Alguna que haurà alguna versió sempre.
La creació pròpia.
Van començar amb temes tradicionals
com a inicis.
Per trobar-nos el mateix musicalment
ja tenim una mica de la sonoritat.
Influències mediterrànies tradicionals,
però el que diuen ells,
fer temes pròpies,
música mediterrània,
també hi ha moltes coses.
La cultura sempre hi serà.
La creació sempre serà a nivell instrumental.
Això no crec que ho perdrem.
Explotar una mica el format que tenim,
que és particular i que li podem traure més punta
de guitarra, percussió, veu i violoncel,
experimentar-nos encara més.
La creació és una cosa que ens ha de fer.
És una cosa que ens ha de fer a altres maneres.
També està bé això que no mos etiquetin
o que no mos etiquetem noltros.
El que fa que arribi a la gent
i que pugui sentir alguna cosa,
quan ho sentiu, el marge de si es una cosa o una altra.
Es creen també etiquetes a nivell individual.
És una cosa que ens ha de fer.
És una cosa que ens ha de fer.
És una cosa que ens ha de fer.
Ho associes a un determinat tipus de música,
que no es tanca una etiqueta,
però que sí que té un caràcter.
És una cosa que ens ha de fer.
La vida és mala d'escriure, no sé d'on venia.
La vida és mala d'escriure, no sé d'on venia.
La vida és mala d'escriure, no sé d'on venia.
La vida és mala d'escriure, no sé d'on venia.
La vida és mala d'escriure, no sé d'on venia.
La vida és mala d'escriure, no sé d'on venia.
La vida és mala d'escriure.
