Con el permiso de todo el mundo, está Sergio también por aquí, que es el jefe.
A veure, no es tracta ni de convertir res en una maniobra comercial,
però tampoc es tracta de renegar, tampoc... Tu elf s'ha acabat, això és així.
Pos dir que has estat amb tu elf, home, pos ajuda a que la poca gent que et pugui conèixer,
perquè no és tanta, no és Michael Jackson, saps?
Però, per almenys, guanyes aquesta tensió i tu fas valer una etapa de la teva vida,
que és molt vàlida i que has fet coses molt bones,
i que no té per què oblidar-se, perquè és molt fàcil, ja us ho dic.
Tampoc ni es passa pàgina, ja no existe, ara és atleta,
però tampoc voldria ser una cosa d'enècdota, m'ha estat tu elc, però bueno, ja està.
Bé, ara som atleta.
Està molt bé experimentar, tenir una banda que més o menys funciona,
fer una cosa menys experimental, rara, i que tothom t'admira, i fer cosetes,
i passar de fer cosetes a no fer res.
És una experiència que recomano el tema de pujar i baixar.
És un disc que ens agrada molt.
És el segon, de fet, com a atleta.
Si ho penses, dos i el single, en dos anys.
Sí, la veritat és que hem anat a forçar ràpid,
i jo penso que la funció pot ser que ens ho passem bé igual que abans,
que tot continuï.
I que realment ens omple moltíssim el que fem ara mateix,
perquè havíem de discutir els seus projectes també.
Ell té cuzo, per exemple, i jo tinc un projecte electrònic,
en solitari i també, que també he fet les meves cosetes,
i vull dir que no és una qüestió d'umpli buits, ni res per l'estil.
Però el que passa és que el go és lo fonamental per tenir un grup,
i és que ens ho passem superbé.
Aquí som de radica a l'amistat, podríem dir.
La màgia de la música.
Jo, de fet, quan em van plantejar fer un altre projecte,
i ja gravava amb el Sergio, i ja se'm va a l'out,
i ja fa concerts, ja t'ho planteixes com una cosa més.
És un veritat seriós.
Estem acostumats a fer coses serioses, encara lluis,
de nasejar, de pensar els temes, de fer un disco,
de fer concerts en el millor possible.
Però nosaltres seriosos des del primer dia,
llavors potser ho pots valorar com a grup des del primer dia,
i aquí entra el que t'ho preguntaves també,
que és que hi ha diferència entre un disc i l'altre,
hi ha un estil més consolidat,
hi ha una manera de fer nosaltres tocant més consolidada i més clara també,
perquè el principi jugava més, és visitat,
perquè el principi era com el joc de construccions.
I dius, bé, a veure què sale.
Clar, hi ha una cosa també molt xula,
que és que quan apenteixes fer alguna cosa que no saps fer.
I clar, el tema de C2,
ens va plantejar el repte de posar més elements que no il·luminaven,
que en aquest cas és el tema electrònic.
Potser la idea de catedrales era més...
no sé com anomenarlo, coral, misalani, no ho sé, eclectic.
Saps? Que jo ara diré el misalant.
No sé, perquè era una mica el sentiment també.
Des de Jean-Claude Vanier, passant per les bandes sonores,
ja des dels 70 fins als 80,
rock progressiu, electrònica, crowd rock,
era una mica d'intentar masclar tot allò.
I sí que és veritat que continuant amb la mateixa línia,
sobretot amb un punt de vista, el veritat és més...
O sigui, més tot amb un mateix camí, per dir-ho d'alguna manera.
Potser també sigui pel tema cançó,
que igual el primer era una miqueta més...
Ara d'aquí, cap allà, sí.
Una miqueta més com es diu...
el país agístic.
Sí, sí.
Una miqueta més.
I aquest és més concret, és més de temes,
en casi estribillos, de vegades.
No sé si això és bo o és dolent, vull dir.
Que nosaltres som gent molt oberta.
Sempre hem compusat tocan.
O sigui, al moment.
Ens tirem a improvisar,
les seules que facin falta,
tot el que facin falta,
i, normalment, quan ens quedem d'algú que ens agrada,
qui ho sap escrivi, ho escriu,
i qui no sap escriure, ho escograva,
o te'n recordes, tu apuntes, el igual.
O apuntes al to, apuntes...
Aquesta procediment que funciona
per quasi tota la música en general,
és que s'ha de saber que, bé, és deixar fluir,
i sortir a l'1, i llavors, quan et sona bé, ho sobraves.
El cos d'atleta és...
on desfilàs és, això, és la gravació.
Perquè igual que anem, en toquem molta estona,
i no se te'n val temps tocando,
perquè ho estàs allà pendent,
o sentint, o recordant-te, no el que sigui,
i al final surten coses molt llargues,
que, si no les gravem,
quan no les gravem ens emprenyem,
perquè sabem que es perden moltes coses que ens agradaria.
Penso que és important que cadascú faci el que vol,
perquè s'ha de fer.
Perquè, de vegades,
caiem amb el rotllo de que fem el que altres volen que fem.
I, bueno, m'agrada que va passar el temps,
per passar el temps un vol fer més el que un sent.
I jo penso que això és una búsqueda de la veritat.
I gairebé és una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
És una veritat.
M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament.
M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament.
M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament.
