El primer estudi que hi ha d'aquí és en l'any 1668.
A través d'un escrit el que fa un petit escrit
hi parla d'una pedra negra que, al foc, donava un poder caloríquic.
Aquell temps, quan tampoc havia necessitat d'explotar-nos,
portava a nivell particular la gent de Pallacía, per això es descobreix.
Estan parlant de l'any 1830.
És com comença la primera industrialització de Barcelona.
El primer que es va fer era fer un escrit.
És com comença la primera industrialització de Barcelona.
I, evidentment, no hi havia lloc.
La primera força que havia era el goco.
Hi havia poques que s'havien inventat les màquines.
És estrella de carbó a Inglaterra.
I l'anital, el que fa, és fer uns estudis,
precisament a aquest municipi de Beitebre,
per una acusació per valorar realment quina manta via de carbó
i si era rendible.
Els pocs anys de l'any 1850 es crea la primera companyia,
carbónica d'Espanyola, que és tot el que avui és
que avunteríem la central tècnica, la minacostulació.
Fem una idea de com estava el tema,
el de contragravia ni carreteres ni quasi,
i l'únic que havia era el de Ramal·les.
Aquesta companyia és obligada a fer un tram de tren,
però ha tirat permules que arribava a Sant Corneli.
Està verga, però com podeu imaginar això,
per una explotació d'aquest magnitud no donava vas.
Això fa que la companyia entri en fallida
i queda tancada tot el tema.
Ha estat que a finals de 1800 apareix el Miguel D'Olat,
el fons de la fi.
És un ingenient nascut a Bilbao,
que aquest home, com havia tingut la sort
de fer tota la seva tesi, tota la seva coneixement,
a Bristol, que era la Cuna Inglaterra, del que era el Ferrocarril,
i la Minería Subterrània, vol dir que porta tot el coneixement.
Això comença a fer contactes amb empresaris de la comarca,
perquè el que té clar que l'opinió que s'ha de fer és un Ferrocarril,
perquè evidentment no havia ni camins actes per fer això.
Llavors és de les poques comarques aquí a Catalunya,
en què primer va arribar el Ferrocarril abans que la carretera.
I, fins i tot, avui li ha gran part de la carretera
que feien servir per arribar a aquesta zona,
és per on havia passat el tren.
Això va ser també la seva mort,
perquè com va aprofitar molta esplanada la carretera del tren,
el tren va desaparèixer, hi ha algun punt,
que hi ha una explotació pròpia, com és la zona d'Eolban,
hasta el Pantà, més o menys,
i després hi ha una zona d'allà a Borreig,
que també hi ha un tros que se separa de la carretera,
però a la resta que anàvem al Pantà de la carretera,
no era gaire bé.
A això fa que ell comença a treballar,
crea carbonis de verga, que l'acompanya més important,
i com és un Ferrocarril creat propiament
per fer rendiment als empresaris que venen a portar els diners,
això és la causa de que no facis per fer-ho.
És a dir, a la llarga, això seria la seva mort,
perquè, clarament, aquest projecte, el Pantà de la Veïs,
que és la mena final, aquestes setmanes,
que l'haurà de fer el Pantà de la Veïs,
que és la quinta que tallava el Pantà de la Veïs.
Com acompanya, perquè fem una idea de l'important que era l'acompanya,
arribant a treballar en el seu moment més fort, 3.000 miners,
que s'ho justifica perquè hi ha la colònia en mineres i tot això.
I ara, on estem ara, nosaltres, a 200 metres per sota nostra,
les galeries que hi ha connectaven en secundà.
No se'n parla en quasi de 15 quilòmetres de línies.
Però el primer que fan és comprar dos carníons americans,
que hem de fer aquest projecte de passejos,
que els dos munten completament i els puja a la tèquida.
I la carretera que vaig servir ara és la que vols fer.
Van posar una platja de ferro davant,
i van baixar amb el so i van fer el camí.
Vam fer la gelola i no sé, 30, a l'hivern, no era com ara,
que és una sort que sí que veiem un pàmbi,
amb un tí a quant de neu.
Abans hi ha futxos d'estat d'un metro de neu.
I treballaven tot l'any.
Primerament comencen la mina de palomera,
que és a l'altre de tot el coi,
i després una misca a mi, que és a guanyar l'esplanada aquesta,
que hi ha en termís del vols, que és a veure que he caigut un metro.
Doncs això és perquè hi havia les oficines,
la casita de paper que deien ells i el taller.
A veure com li ha gustat la mesura de creixement.
