Jo formo part d'una família amb una tradició molt sòlida i jo no sóc de la zona urbana del meu país, sóc de la zona rural i sempre hem estat connectats amb el poble i amb com vivia la gent allà.
Per exemple, quins són els comportaments, les idees, el reunament d'aquestes àrees i quina és la situació de les dones en un entorn tribal.
És molt important saber quina és la realitat que hi ha darrere al burga i quins són els diferents modus tradicionals de vida, quins són els perills de les dones, dels drets de les dones i on hi ha protecció, perquè no hi ha cap cultura que sigui totalment negativa o totalment positiva.
Penso que la cultura afganesa de la mateixa manera que d'altres cultures del món ha de qüestionar-se, d'evolucionar i en absència d'una societat sortint durant molts anys.
I en aquesta guerra durant 40 anys no hem tingut mai l'oportunitat de plantejar-nos que hi havia de dolent amb la manera d'actuar i la conducta de la societat.
Però això són problemes que es donen i que estan s'aïdafectant en la situació de les dones. Ara hi ha moltes organitzacions, amb inclusió de l'organització d'investigació de la caviar, de parlar en gaume anguari,
que han realitzat força investigacions sobre la situació de les dones, en la vida tradicional i els costums, els quants estan submeses les dones.
El meu pare, la cultura afganesa, no és realment homogènia i tenim diferències entre la vida a la ciutat, en famílies educades, progressistes i també la vida als pobles,
i també hi ha diferències entre la cultura de diferents ètmies i diomes. És com a mosaica l'Afganistan i tenim moltes diferències en aquest sentit.
I el que estem parlant de la gran part d'Afganistan, hem de dir que no és un país gaire organitzat, hi ha moltes àrees rurals, que són els més importants del país, i quan surts de la ciutat s'apliquen les lleis i els costums de la gent que mana a cada lloc,
no s'aplica al sistema legal normal. La gent viu amb un seguit de valors definits propis, i aquests valors,
com l'honor, l'orgull, la dignitat, el patriotisme, el sinalisme, però de vegades tot això està relacionat amb el control de les dones.
Tot gira en torno d'això, i de vegades aquests valors es manifesta en pràctiques que són molt negatives, algunes de les lleis tradicionals,
que no estan escrites, però la gent les apren per la tradició oral i la transferència de la gent grana cap als joves, i sembla que és un control institucional dels homes i dels homes més grans,
algunes de les decisions que es prenen en relació amb les dones violen els drets de la dona.
I també són diferents a cara de dones. Això pot implicar intercanvi de dones personacionades per a dones, entre dues famílies,
que tenen problemes, estan afrontades, potser una persona que mord una família, la situació que troben és un matrimoni a la família.
I aquests tipus d'aquests casos no sempre es funcionen, i de vegades passa que la dona pot morir perquè a l'altra família té un nen amic,
però són tot un seguit de pràctiques que estan canviant, perquè si no tinguessin una societat civil, està blerta, i la guerra també ens ha ensenyat molt, podrem poder viatjar i aprendre noves extradipàrieses,
però és una pràctica normal, tot i a ben poques dones afectats per això, el problema és molt greu, però personalment no tinc dades que em permetin parlar d'això,
potser que en gamma en tenia, però jo realment no puc demostrar prevenció d'aquest tipus de pràctiques,
de tota manera el meu pare i tota una pràctica reduïda continua sent important perquè està relacionada amb els drets de les dones, amb els drets humans i de les dones,
per suposat viure, el viure és el més important, hi ha altres pràctiques, com per exemple la poligàmia, hi ha homes d'un cert estatus econòmic que tenen diners, i que opten per casar-se per segon cop.
S'espera que la primera dona tingui una bona relació amb l'altra i puguin viure en el mateix lloc, i com he dit hi ha determinats valors que estan tots relacionats amb la conducta de la dona,
per exemple una família es veurà com una bona família si les joves de la família es comporten d'una manera determinada, per exemple la sexualitat, que és el com totalment controlat a la societat afganesa tradicional,
per exemple no està ben vist que les dones tinguin novis o que tinguin relacions amb homes fora del matrimoni, i a les ciutats això ha canviat una mica.
Conec a moltes parelles que escalden per amor i no per interès, però en desàrees rurals encara són el pare i la mare, els que decideixen, i la proposta surt de la família del novi.
També tenim el costum de pagar molt una dot per la noia, encara que això li correspon a la família del novi.
Es podria considerar un màher però no crec que ho sigui perquè se suposa que és per protegir a la novia i aquests són els diners que passen a la família.
Amb aquest exemple el que vull dir és que la religió té un paper encara que està força mal informada perquè hi ha àrees amb poc educació i tampoc tenen potser una bona educació islàmica.
Potser se sap el que és el màher però no ha d'utilitzar-lo. Aquesta dot que rebe la família de la novia és com una justificació, el rebre el màher per la filla també ha canviat i s'ha transformat en un valor cultural.
Si dones la teva filla sense rebre uns diners és com si la família l'hagués entregat per no res i com si la filla no tingués cap valor.
S'agarrespecta o es demana aquest tipus de respecte valorem a la nostra filla però els activistes no ho consideren bo perquè és només un intercanvi de diners, suposa més una tàrrega per a la família del novi
i també podria ocasionar problemes a la novia i a la família que ha rebut aquest tipus, aquesta quantitat de diners.
Durant la guerra dels 30 anys al meu país no hi havia cap sistema social, treball social i que no es va més crear fins a fa ben poc.
No era gaire conegut perquè normalment la ceina es feia a la família, els cosins, el germà, la germana, la tribu, si tens una necessitat se suposa que aquesta gent ajudarà.
De manera que aquesta dependència i de fet no tenia alternativa dins la societat, que és el que pateixen les dones, fa que es mantinguin moltes relades a les tradicions.
Se'ls ha de donar una protecció alternativa. De benes casos de violència, quan unes càgis amb una segona família hi tens algun problema, la família i tota la tribu serà la responsable de parlar amb aquesta família i de determinar per què s'està tractant malament a la filla.
Crec que hi ha doncs un raonament, una mica amb mi, perquè aquesta protecció es converteix en una possessió de la dona.
La dona passa a ser un bé perquè l'estem cuidant, invertint diners, etcètera. I és com un valor s'ha de protegir a la dona.
Si és tractat de mantenir la seguretat a la caja, si l'home mor, tenim un problema perquè la dona pot ser atacada, etcètera.
Hi ha hagut en alguns casos durant la guerra del 82 al 86, com una guerra interagna del 92 al 86 entre líders tribals, però sí, mirem la història de 30 anys de guerra de l'Afghanistan.
Crec que hi ha hagut molt pocs casos de violacions i situacions d'aquestes característiques.
Això ens porta a parlar també de quin és el valor que s'ha de donar a les persones.
Penso que l'Afghanistan ha d'evolucionar d'acord amb el que va aparenent i amb les noves experiències que abans no tenien.
És important que els grups de dones i altres grups d'interès, que vulguin treballar des de l'estranger alegrani,
estan busquant els aspectes positius que els explorin molt més i que no s'apreveixin de cultura com una cosa negativa.
Perquè si realment volem fer canvis, hem de quedar-nos allà a treballar amb la gent i no podem fer canvis jutjants,
simplement a les coses dient això està malament, jo tinc una nova idea i ara ho canviaré.
Fem les coses així, la única cosa que aconseguirem serà resistència i no ajudarà en absolut.
Actualment l'Afghanistan està atravesant per un període crític i les lleis estan decidint en aquests moments.
Per tant, no veig que les dones ara estiguin d'estar callades perquè estan vivint de manera tradicional en el camp.
Si no ens fixem en els petits grups de dones que hi ha, grups de dones organitzades que són activistes,
si ens oblidem d'això crec que amb 20 o 30 anys, com que ara s'estan creant les lleis,
d'aquí 20 o 30 anys serà molt difícil canviar.
Per tant, també he de dir que és subestimar l'activisme de les dones afganeses,
és una subestimació que té a veure amb la redacció amb el canvi de les lleis.
Jo he participat en la formació de la xirga del Consell, que és el que prepara la Constitució,
i vam treballar molt fort per només per treure un sol article relacionat amb la participació avançada en el món polític.
Vam utilitzar moltes sessions de treball, treballar molt fort per assegurar-nos que hi haguessin dues dones de cada provincia que estiguéssim representades.
Per tant, no és correcte dir que els canvis només venen per part del govern,
perquè jo penso que les dones hem pagat molt per aconseguir aquest tipus de canvis.
Són les dones, ara, les que demanen ajut d'altres països, que porten experts d'altres països, països islàmics o altres països,
i són les dones les que volen canviar les lleis. Una llei en especial que les va preparar l'Afghan woman's network
va ser una llei contra la violència en front de les dones.
Estem fent pressió per adoptar aquestes lleis. Tot això ens ha costat molta feina.
Un any de reunions amb dones, redacció de documents, baixada d'informació per internet,
hem pagat un preu molt alt, hem tingut molta feina, i crec que la percepció històrica de les dones afganeses ha canviat una mica.
No vull pas dir que tinguem un gran moviment de dones i que les feministes al país tinguin una força preponderant,
però fins i tot si el grup és petit i l'activisme és nou i encara no és prou gran,
però fins i tot si reconeixem això, estem treballant molt dur, molt fort, i estem aconseguint alguns cambis.
Si analitzem la situació històrica de la mansipació de la dona a l'Afganistan, igual que va passar en altres països a l'Afganistan,
la modernització de l'Estat i la codificació de les lleis va començar al principis del segle XIX,
per tant la modernització també incluïa alguns aspectes de les dones. Per exemple, la reina Soraya va ser la primera dona que es va treure el Bel
i que va aparèixer en públic sense el Bel, que participava en activitats polítiques del seu marit,
per tant va ser la que realment va començar la mansipació.
Això té una llarga trajectòria des dels dies de la reina Soraya i la manera de pensar tradicional va ser molt qüestionada per ella,
però no ignoraré o no s'ha d'excloure el fet que la política en la qual va estar implicada, veiem que la tradició va ser l'acabar
i va impedir un progrés de les dones. L'Estat central a Afgana no era molt fort, per tant hi havia més poder descentralitzat,
però el govern estava basat en les estructures de poder descentralitzat, per tant sempre hi havia diferències amb l'Estat.
Després a l'època ja de la democràcia en els anys 60 es van produir alguns canvis amb el rei Seir Xà,
va ser un període o el mateix rei va ser famós per no ser gaire actiu,
però a la seva època de democratització quan va fer la Constitució les dones formaven part del Parlament
i aquests canvis sí que es van notar, hi van haver uns canvis més subtils,
com per exemple que hi havia escoles per a les nenes, hi havia altres elements que propiciaven la seva educació,
la emancipació de la classe mitjana, moltes nenes de la classe mitjana s'enviaven a països com Turquia i altres
i per tant podien rebre un altre tipus d'educació i portar iniciatives noves i algun dels projectes inicials van començar justament en aquest període.
Després passem a l'època comunista, pur en l'època comunista es van donar unes polítiques molt progressistes per a la dona,
algunes d'aquestes polítiques fins i tot eren massa progressistes per al seu temps.
Després el règim comunista acompanyat per una força invasora va donar aquest tipus de política progressista
però aquesta política es va rebutjar perquè anava associada amb una política importada per gent de fora
i després a partir d'aquest moment va començar el nacionalisme que va representar un punt d'unió,
el grup dels Muja i Dins, especialment els més conservadors que tenien el reculsament d'estats Units i dels països occidentals
per la feina que doyen a terme de lluita dins de l'Afganista i actualment per exemple que tenim grups com el Kaeda
que s'uneixen amb altres grups que donen reculsament a la guerra.
Aquest va ser el moment en què les dones que estaven a l'exili tenien possibilitats molt limitades per a la seva educació.
Les dones que venien de Cabulo o d'altres llocs volien que les seves filles anessin a l'escola
i es preocupaven per l'educació de les seves filles però hi havia només l'oportunitat d'unes poques escoles de música
i poca cosa més. Per tant, moltes dones es van començar a posar el vestit tradicional
perquè això era part del nacionalisme i la resistència a la força ocupant perquè això es veia com uns valors del país.
Aquest tipus de política va fer que les dones no ocupessin ja un espai a la societat.
Per exemple, jo quan vaig estar a Pakistan, com per exemple a Peshawar, era molt difícil enviar les nenes a l'escola
o a l'ensenyament superior als instituts perquè hi havia problemes al carrer amb els grups
de mugeidins, de islamistes. Més tard, quan els mugeidins van arribar al poder, les dones no estaven totalment aïllades
de l'esfera social però sí que estaven limitades en la seva forma de vestir.
En aquest període hi havia molta tensió, especialment en la capital.
Tenim una generació que durant 6 anys no ha anat a l'escola perquè les escoles han estat tancades.
En teoria no estaven tancades però a la pràctica es pot dir que no es podien anar a l'escola.
Per tant, la història que vam veure a la pel·lícula, en el documental d'ahir, la gent estava lluitant per sobreviure.
Aquesta pel·lícula correspon en aquest període.
Per tant, moltes vegades el que jo em pregunto és com sobreviure a tots aquests problemes.
Penso que l'experiència de la guerra no sempre ha de ser negativa, no sempre diré que està totalment negativa
perquè per primera vegada les dones van començar a pensar de forma independent a la seva comunitat.
Abans l'educació a l'Afganistan era gratuïta i era responsabilitat del govern proporcionar escoles gratis
però quan van haver de marxar a altres països i alguns d'ells van veure que no tenien dret a l'accés de l'educació.
Per tant, les comunitats de refugiats es va començar a pensar en aquests problemes.
Les dones també van haver de prendre a viure amb aquesta realitat.
Les dones sabien que estaven lluitant per molts problemes que tenien.
Amb això vull dir que les dones van haver de posar el front de la situació, a fer front a totes aquestes situacions
i jo penso que això va fer que les dones no només van haver de sobreviure
sinó que van començar a organitzar amb organitzacions independents que van començar en aquell moment
i que ara en aquest moment que molta gent ha marxat a l'Afganistan,
moltes d'aquestes organitzacions, sofadar,
totes aquestes organitzacions que van sorgir en aquell moment
en pres posició amb la nova era de política que s'està duent a terme a l'Afganistan
amb el nou govern que ha arribat a l'Afganistan.
Crec que les qüestions polítiques han canviat.
Sembla que només hi hagi grups de talibans lluitant però la societat està molt cansada
a lluitat molt en l'època dels russos però avui en dia és un altre tema,
perquè molts han compès que es pot avançar.
Jo crec que una de les estratègies importants és que les dones estan utilitzant
per millorar les seves pròpies vides. Després de la caiguda dels talibans amb el nou règim
no hi havia gaire dones interessades en participar en el gran consell,
en el gran consell que havia de decidir la Constitució en el govern.
Però ràpidament em vaig adonar que si les dones no participaven es quedarien
completament aïllades. Per tant, potser moltes dones no aproven la posició
dels senyors de la guerra. Això va ser una gran crítica per part de la gent,
per part de les organitzacions humanitàries, perquè s'han compès molts crimes,
molts atrocitats, altres diuen que cal posar-nos mans a la feina
perquè si no aquests senyors de la guerra acabaran tenint tot el control,
tot el poder i així és com van entrar les dones de l'Afganistan
dins de les eleccions, dins de la política. I ara actualment tenim ja
un bon nombre de dones dins del Parlament. Fins i tot amb províncies
que són molt tradicionals, areas pastum, algunes de les ONGs
i algun dels grups d'ajuda han jugat un paper molt important, molt crucial,
perquè han encorajat les dones a participar.
I això els ha donat un valor com a ciutadanes. La Constitució ja està
aprovada i el que hem de fer és reformar les lleis
i a les dones en el meu país això ho veuen com una oportunitat
per treballar, per poder treballar conjuntament.
Penso que amb això donaré per acabades les experiències de la guerra,
les de tenir lleis que no s'ajustaven a la societat
i els grups de dones que estan començant a sorgir
i els activistes que estan preocupats pels drets
estem veient tot un seguit de canvis que és un moviment orgànic,
això permet un moviment orgànic de les dones,
perquè el nostre moviment no és gaire feminista,
sinó que es va formant i s'està formant ara.
Gràcies i això és una mica de l'experiència que jo tenia
i sí que volia transmetre.
He de dir que sí, que tenim encara molts problemes en el país
que quan parlo de l'activisme de les dones, del feminisme,
no estic parlant que aquest feminisme es doni a una gran escala,
tenim grups limitats, tenim molts problemes,
però també és veritat que s'estan començant a produir canvis
que són canvis considerables,
d'una importància considerable dins de la societat,
perquè tot i que aquests canvis siguin limitats i els grups també,
doncs això no tindríem res.
Podria donar com exemple el que es va produir fa uns anys,
a principis de l'època dels talibans,
hi havia moltes armes, hi havia molta inseguretat,
hi havia molts senyors de la carrera,
es va fer una campanya molt important, es van recollir firmes,
es van fer manifestacions.
Aquest és el tipus d'activitats que fa la xarxa,
i un altre exemple molt més recent,
va ser la xarxa de dones que va facilitar l'espai
per tal que els advocats i els activistes treballessin
en un document que s'anomena erradicació de la violència contra les dones,
i això ara, aquest document és una proposta que està en el Parlament
i de l'Òrgan Legislatiu per tal que s'inclou com un document
i s'aprovi com una llei.
Per exemple, una dona va ser assassinada,
altres han estat assassinades en diverses provincies,
i això es va fer d'agut a una pràctica tradicional,
les dones van ser la pidades.
Es va fer seguir en una pràctica tradicional,
perquè eren suspitosos d'adolteri.
Aquestes tres dones van ser assassinades.
Hi va haver una gran manifestació a Cabull,
organitzada per la xarxa de dones afganes i altres grups
que van col·laborar-hi.
Va ser una manifestació per demanar responsabilitats al govern,
per demanar al govern que protegís les dones,
i també un altre exemple,
una dona que treballava en el govern va ser assassinada
a la provincia de Candajar,
i també es va fer una gran manifestació de protesta.
Les dones van demanar al govern i a les forces internacionals
que protegissin els ciutadans especialment a les dones,
perquè això afecta la situació de les dones,
perquè estan morint dones.
També vam dur a terme una iniciativa
que basada en la resolució 13 a 25,
perquè recentment el govern ha començat
a arribar a acords de pau
amb els vàndols que estan enfrontats
i amb la gent que viu en les àrees tribals.
A principi es va dir
que la relació amb els talibans no era gaire favorable,
però crec que és important que participem en aquesta relació,
perquè si no participem ens oblidarem
de quins són els nostres drets,
per tant és important protegir les nostres lleis.
Si el govern negocia amb els talibans,
demanen que enviïn algunes lleis,
llavors les dones haurien de poder expressar
la seva desconformitat.
Aquest treball el porta a terme
activistes individuals a la xarxa de dones afganes
que estan exigint que les dones formin part
d'aquesta negociació del govern amb els talibans,
de forma impar de la xarxa,
i també volem que la situació dels drets de les dones
no es pot negociar a la pau,
però mai es pot comprometre l'estat de les dones,
per tant aquestes eren les exigències
que nosaltres vam dur al president.
