On ne sait rien sur sa naissance ni sa formation. En général on affirme qu'il est né à Barcelone et qu'il a pu étudier avec le maître de la cathédrale Juan Barter. Cependant il y a des raisons de penser qu'il a pu s'être formé à Valence[1].
La critique l'a considéré un compositeur clé pour la musique catalane et plus généralement espagnole de l'époque, tant pour le lieu où il exerçait (la Cathédrale de Barcelone) que pour la connaissance qu'il avait des nouveaux courants musicaux en France, Italie et Allemagne.
Ah de la esfera de Marte, villancico, dédié à saint Georges
Beata me dicent, canon à 4 voix et basse continue du 11e ton
Beatus vir, Salm 111 de Vespres à 7 voix en dos cors et basse continue
Benedicta tu in mulieribus. Canon cancrizante à 4, 2º ton
Benedictus qui venit, canon à 4 voix
De un puro ardor abrasada
De una medrosa noche, cantate profane
Diffusa est gratia, fugue pour 2 voix, 2 violons et basse continue
Domine ad adiuvandum chant d'invocation initiale à 8 voix en deux chœurs et basse continue
Ecce erim veritatem, fugue à 3 voix et basse continue
Ecce erim veritatem, canon à 6 voix et basse continue
Es un noble y sagrado firmamento, cantate a sol avec 2 violons et basse continue, dédiée à saint François Borgia
Magnificat, cantique de vêpres à 6 voix en deux chœurs et basse continue
Missa de difunts, à 8 voix, 2 violons et basse continue
Missa del 5º tono
Missa del 7º tono
Missa Regalis (>1702), écrite en scala Aretina
Missa Scala Aretina (1702), pour 11 voix en trois chœurs, deux violons, 2 hautbois, violone, 2 clairons (ou trompettes), orgue et basse continue pour une harpe
Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Agnus Dei
Moradores del ámbito del mundo, villancico à 12 voix en chœurs, deux violons, violone, clairon, orgue et basse continue
O gloriosa virginum. Composición cancrizante del 2º tono, hymne à 5 voix et basse continue
Responsori de difunts, à huit voix, dos violons et basse continue
Salid del Averno, pour 4 voix, 2 violons et basse continue
Specie Tua, canon à 4 voix et basse continue. 3e ton
Super aspidem et basiliscum ambulabis, pour 12 voix en trois chœurs, et basse continue
Veni electa mea canon à 4 voix et basse continue, 11e ton
Francesc Valls; Josep Pavia i Simó, ed. Mapa Armónico Práctico (1742 a). Breve resumen de las principales reglas de música Barcelona: Institución Milá y Fontanals CSIC, 2002
Francesc Valls; Josep Pavia i Simó, estudi i transcripció Tonos de Francesc Valls Barcelona: CSIC, 1999-2001
Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Onze composicions religioses a 4,6,7,8 i 12 veus i bc, Barcelona: DINSIC, 2006
Josep Pavia i Simó La música en Cataluña en el siglo XVIII: Francesc Valls (c.1671-1747) Barcelona: Institució Milà i Fontanals CSIC, 1997
Josep Pavia i Simó La capella de música de la seu de Barcelona des de l'inici del segle XVIII fins a la jubilació del mestre Francesc Valls (14.3.1726) publicat a Anuario Musical 45 (1990)
Antonio Martín Moreno Algunos aspectos del barroco musical español a través de la obra teórica de Francisco Valls (1665?-1747) publicat a Anuario Musical 31-32 (1976-1977)
Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Lauda Jerusalem a 10 veus, clarí, 2 violins i bc, Barcelona: DINSIC, 2006
Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Responsori de difunts a 8 veus, 2 violins i bc, Barcelona: DINSIC, 2004
Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Missa de difunts a 8 veus, 2 violins i bc, Barcelona: DINSIC, 2004