Un home de 63 anys es va presentar a l'hospital local amb febre i hipòxia. El pacient va experimentar dificultat respiratòria i marejos sense tos durant 1 dia, abans de la primera visita. Tenia un historial d'hipertensió i hemorràgia subaracnoïdal, i era al·lèrgic a la penicil·lina. Li havien prescrit OJT 6.0 g/dia (Kracie Holdings, Ltd) durant les últimes 4 setmanes. Era un exfumador i no tenia episodis de represa del tabaquisme. El seu pes corporal era de 55 kg. Els seus signes vitals inicials eren els següents: puntuació de l'Escala de Coma de Glasgow, 15 (E4V5M6); pressió arterial, 114/86 mmHg; freqüència cardíaca, 100 b.p.m.; freqüència respiratòria, 42 respiracions/min; saturació d'oxigen, 65% mentre respirava aire ambient; i temperatura corporal, 38.7°C. Va ser traslladat al nostre hospital el mateix dia, intubat, i col·locat en un ventilador. El gas arterial de sang inicial va mostrar pH 7.40, PaCO2 52 mmHg, PaO2 63 mmHg, HCO3 − 32.2 mmol/L, i lactat 10 mg/dL amb FIO2 0.75. Les proves de sang van mostrar una resposta inflamatòria elevada, amb un recompte de glòbuls blancs de 9700/mm3, recompte d'eosinòfils de 0.0/mm3, i un nivell de proteïna C reactiva sèrica de 18.5 mg/L. Les següents proves d'autoanticossos van ser negatives; anticòs antinuclear, factor reumatoide, anticòs citoplasmàtic antineutròfil mieloperoxidasa, i anticòs citoplasmàtic antineutròfil proteinasa-3 van ser negatius. Les proves bacteriològiques i virològiques no van detectar cap patogen infecciós, incloent-hi Legionella pneumoniae, Mycoplasma pneumoniae, Chlamydia pneumoniae, citomegalovirus, i coronavirus de la síndrome respiratòria aguda severa 2 (SARS-CoV-2). L'ecocardiografia va revelar una fracció d'ejecció normal del 60%. La radiografia de tòrax i la tomografia computada van revelar opacitat de vidre en ambdós costats amb broncogrames d'aire i vessament pleural. En vista de la presentació clínica, un edema pulmonar hidrostàtic lleu podria ser possible, tanmateix, els diagnòstics més plausibles van ser malaltia pulmonar intersticial induïda per fàrmacs i ARDS sever a causa d'OJT. Va ser admès a la unitat de cures intensives i va començar a rebre meropenem i azitromicina, metilprednisolona intravenosa (80 mg/dia), i posicionament pron (16 h/dia). Va ser sedat profundament per a suprimir els esforços respiratoris sense bloqueig neuromuscular. En l'ajust del ventilador, el volum de marea es va limitar a ≤8 ml/kg, i es va mantenir una pressió positiva al final de l'expiració per sobre de 10 cmH2O. Es van suspendre totes les medicacions orals. El dia 3, la condició respiratòria del pacient va millorar. La relació PaO2/FIO2 va ser de 238 amb FIO2 0.40 i el nivell de pèptid natriurètic cerebral va ser de 35.2 pg/mL. Es va acabar el posicionament pron i el tractament antimicrobià, es van reduir els ajustos del ventilador i es va canviar la sedació profunda per una sedació lleugera. Es va extubar el pacient el dia 4. El dia 7, la saturació d'oxigen va ser del 97% amb 1 L/min d'oxigen mitjançant una cànula nasal, i l'opacitat del vidre esmerilat es va reduir. Es va canviar la metilprednisolona a prednisolona oral i la dosi es va reduir a 40 mg/dia. El curs clínic a la unitat de cures intensives es descriu a la Figura. El dia 12, el nivell de Krebs von den Lungen-6 (KL-6) va ser de 798 U/mL. Es va donar l'alta al pacient el dia 16. La dosi de prednisolona es va reduir en base als indicadors del curs clínic de malaltia pulmonar intersticial com ara KL-6 i radiografies de tòrax: 40 mg el dia 7, 20 mg el dia 10, 15 mg el dia 20, 10 mg el dia 26, 7.5 mg el dia 40, 5 mg el dia 61, 2.5 mg el dia 89, i es va interrompre el dia 116.