Un nen de 7 anys va ser derivat a la clínica de medicina del son d'otorinolaringologia després de ser derivat pel seu neuròleg per a l'AOS (Vídeo 1). La seva història mèdica prèvia era significativa per a una lesió cerebral traumàtica després d'un atac de gos durant la infància, que va provocar un retard en el desenvolupament neurològic, trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat. Es va sotmetre a un polisomnograma abans de l'avaluació, que va mostrar una AOS lleu amb un IAH d'1,7, IAH de moviments oculars ràpids (REM) de 6,3 i una saturació d'oxigen baixa del 92%. En l'examen clínic, es va observar que les seves amígdales tenien una mida de +3 (75% de la via aèria orofaríngia) en l'escala de Brodsky, però hi havia una preocupació clínica que hi hagués llocs addicionals d'obstrucció. Es va sotmetre a una DISE amb T&A un mes després i, en el seguiment postoperatori, la seva mare no creia que el seu ronc hagués millorat. Uns mesos més tard, basant-se en les troballes inicials de DISE d'una epiglotis retroflexa amb hipertròfia de la amígdala lingual, es va sotmetre a una epiglotopèxia amb amigdalectomia lingual. Un estudi del son postoperatori realitzat tres mesos després d'aquesta cirurgia (i cinc mesos després de T&A) va ser preocupant per l'empitjorament de l'OSA (AHI 4.5; REM AHI 12.1; saturació d'O2 baixa 94%). Es va sotmetre a un segon DISE postoperatori quatre mesos després d'aquest polisomnograma, que va mostrar un col·lapse complet de la base de la llengua contra la faringe posterior. En comparació amb el seu DISE preoperatori abans de T&A, es va fer evident que les amígdales probablement no estaven obstruint en aquell moment, sinó que mantenien la via aèria oberta. El pacient va ser programat per a una glosectomia posterior de la línia mitjana, però es va perdre el seguiment.