Es va trobar un home de cinc anys abandonat al costat de la carretera hores després que li tallessin brutalment els genitals, sagnant i amb herbes lligades al perineu. Donada l'associació de la comunitat local de la mutilació genital amb les pràctiques de bruixeria, aquesta nena va ser portada primer a un curandero tradicional perquè li curés la ferida. Potser amb l'ajuda d'herbes i l'aplicació de pressió local, es va poder controlar l'estat agut de sagnat. La ferida es va curar amb cicatrització sobre el monyó del meat i la regió escrotal. Setmanes després, el nen va ser deixat a la porta d'una de les organitzacions no governamentals (ONG) de la comunitat, i el personal de l'ONG es va fer càrrec del nen. El motiu podria haver estat que el curandero tradicional no va poder resoldre les complicacions que s'havien produït relacionades amb la dificultat per a orinar. El personal de l'ONG va consultar amb les clíniques locals durant un període d'un any aproximadament, tractant les febres freqüents i el dolor abdominal inferior. En adonar-se que la condició del nen no s'estava resolent, es va prendre la decisió de derivar-se a un centre de nivell superior. Es va informar d'un historial de dificultats (sobrecàrrega) en l'emissió d'orina i de la freqüència urinària. Es van reportar febres recurrents, molèsties/dolors abdominals i una sensació d'evacuació incompleta d'orina. Resulta significatiu que les febres s'havien tractat com a malària i el nen era incapaç de donar informació o de respondre a les preguntes sobre com s'havia produït l'atac, qui l'havia perpetrat i què havia passat després. Va quedar orfe (ambdós pares) i fou criat per parents propers (de qui es tenen poques dades). L'infant tenia un aspecte normal, estava sa però prim, amb una intel·ligència mitjana i sense trets que suggerissin trastorns mentals. No hi havia genitals externs, hi havia una curació i cicatrització completa sense trets d'infecció de la ferida. El nen va ser admès a l'hospital per a una reconstrucció que alleugés les dificultats per a orinar. Les operacions estètiques i la TRH es van posposar per a una data posterior, a causa de la curta edat del pacient. L'aspecte inicial era una cicatriu en forma de T a la zona perineal amb un orifici uretral estenòtic al centre. Es va extirpar la cicatriu i es va deixar un monyó de 3 cm del penis, tot i que no tenia cap gland. La meitat d'un centímetre de la uretra distal es va obrir en una posició supina a les 6 en punt. Les vores laterals es van suturar al costat usant vicryl 4/0, creant un hipospàdies. Es va deixar un catèter de 8 F de Forey tallat a una longitud de 6 cm a la uretra distal com un stent per a evitar l'estenosi com a conseqüència de la inflor de tossie o la cicatrització del neomeat. El monyó del penis es va empeltar amb un empelt de pell de gruix parcial, obtingut de la cara medial de la cuixa dreta del pacient. L'apòsit de la ferida i el catèter uretral que es van deixar in situ es van retirar el setè dia postoperatori. El graft i l'orifici uretral es van curar bé. El pacient va poder orinar amb un bon raig d'orina. Sis mesos després, no hi havia problemes funcionals (d'orinar).