Una dona afroamericana de 39 anys amb 20 anys d'història d'infecció pel VIH i hipertensió es va presentar amb dolors abdominals i una disminució del flux urinari de dues setmanes de durada. S'havia caigut per un desmai mecànic dues setmanes abans de la visita i havia pres ibuprofèn per controlar el dolor. L'avaluació inicial va revelar una creatinina sèrica de 5,5 mg/dL. La seva creatinina sèrica de referència tres mesos abans de la visita era de 0,91 mg/dL. L'anàlisi d'orina va mostrar proteïnúria 3+ i microhematúria, sense sediments microscòpics. La relació proteïna-creatinina en l'orina era > 10 g/g. El recompte de CD4 era de 267/µL i la càrrega viral del VIH per PCR va revelar virèmia amb 1.220 còpies/mL. Es va adherir a la teràpia antiretroviral (ART) consistent en bictegravir, emtricitabina i tenofovir alafenamide (Biktarvy), i lisinopril 10 mg diàriament per a la hipertensió. La tomografia computada (TC) sense contrast de l'abdomen i la pelvis va mostrar una hidronefrosi bilateral lleu, un marcat engrossiment irregular difús de la paret de la bufeta i ascites. La cistoscòpia de la bufeta no va mostrar evidència d'obstrucció ureteral, però va mostrar nòduls difusos a tota la paret de la bufeta; es van obtenir múltiples biòpsies de la bufeta. Donada la seva insuficiència renal, es va interrompre el tenofovir i es va canviar l'ART a dolutegravir, rilpivirina i lamivudina ajustats per a la funció renal. L'estudi serològic, inclosos els complements C3 i C4, els anticossos antinuclears, l'anticòs de l'hepatitis C, l'antigen de superfície de l'hepatitis B, els títols d'anticossos citoplasmàtics antineutròfils (ANCA) i l'anticòs anti-GBM, van ser negatius. L'electroforesi de la proteïna sèrica va ser consistent amb una resposta d'estrès inflamatori agut, sense evidència d'una proteïna monoclonal. No obstant això, les cadenes lleugeres k lliures del sèrum estaven elevades a 1.988 mg/L, amb una relació de k/λ lliure del sèrum de 36.4. La immunofixació urinària va revelar cadenes lleugeres k lliures monoclonals. L'intent de biòpsia de la medul·la òssia no va tenir èxit. La paracentesi diagnòstica va ser negativa per a la malignitat. Es va iniciar l'hemodiàlisi el dia 6 de l'hospitalització a causa de la insuficiència renal progressiva i els símptomes urèmics. La biòpsia de la bufeta va revelar un limfoma plasmablàstific d'alt grau (). La histopatologia va mostrar grans cèl·lules plasmablàstiques difusament positives per a CD138, MUM-1, i negatives per a PAX-5, CD20, BCL-6, i BCL-2. El marcador de proliferació cel·lular Ki-67 s'acostava al 100%. Les cèl·lules tumorals eren positives per a EBER1. Les immunotincions addicionals van revelar que les cèl·lules del limfoma plasmablàstific estaven restringides a la cadena lleugera k i eren positives per a CD56, CD10, i c-MYC. Eren negatives per a la cadena lleugera λ, CD30, i AE1/AE3. La biòpsia renal diagnòstica, realitzada 9 dies després de la presentació, va revelar dipòsits tubulars atípics amb lesions tubulars agudes difuses i un 30% d'inflamació intersticial i edema, consistent amb la nefropatia per dipòsits de cadena lleugera kappa (). No hi va haver evidència de malaltia glomerular per microscòpia òptica, immunofluorescència o microscòpia electrònica. Es va iniciar la quimioteràpia dues setmanes després de la presentació inicial amb bortezomib i CHOP (ciclosfosfamida, doxorubicina, vincristina i prednisona). Va rebre 1 dosi de metotrexat intratecal, citarabina i hidrocortisona seguides de 3 dosis de metotrexat intratecal sol per a prevenir la recaiguda del sistema nerviós central (SNC), que és comú en pacients amb limfoma associat al VIH. Es va mantenir en tractament antiretroviral durant aquest període i va començar a prendre trimetoprim-sulfametoxazol i aciclovir per a la profilaxi d'infeccions oportunistes. Setmanes després de la presentació inicial, la funció renal es va recuperar i es va interrompre l'hemodiàlisi. Onze setmanes després de la presentació, la pacient va aconseguir una remissió completa mitjançant imatges (PET). El seu règim d'inducció quimioterapèutica es va canviar a bortezomib amb ifosfamida, carboplatí i etopòsid (ICE) ja que el CHOP es considera un tractament insuficient per a PBL. Sis mesos després de la presentació, la repetició de la biòpsia de la bufeta no va mostrar evidència de PBL i les proves addicionals, incloent PET i biòpsia de medul·la òssia, van ser negatives confirmant la remissió completa. Set mesos després de la presentació, es va sotmetre a un BEAM modificat (BCNU, etopòsid, citarabina, melfalan) seguit d'un trasplantament autòleg de cèl·lules hematopoètiques. En l'última visita de seguiment 8 mesos després del trasplantament autòleg de cèl·lules hematopoètiques, la seva funció renal es va mantenir estable (creatinina 1.07 mg/dL) amb una proteïnúria mínima (relació proteïna en orina-creatinina 0.36 g/g), cadenes lleugeres plasmàtiques normals i una càrrega viral del VIH millorada (364 còpies/mL). Va tolerar bé la quimioteràpia, excepte per la neuropatia perifèrica i l'onicodistrofi que es van atribuir a la quimioteràpia.